La primera protesta a Hong Kong amb la nova llei seguretat se salda amb 370 detinguts
Deu de les persones arrestades estan acusades de violar la norma, que estableix penes que poden arribar a cadena perpètua.
La primera protesta que s'ha celebrat a Hong Kong aquest dimecres 1 de juliol, després de l'entrada en vigor de la controvertida llei de seguretat que Pequín ha promulgat per a l'excolònia britànica s'ha saldat amb almenys 370 persones detingudes. Les manifestacions han coincidit amb la commemoració oficial del retorn d'aquesta regió semiautònoma a la sobirania xinesa fa 23 anys.
Deu de les persones arrestades, sis homes i quatre dones, estan acusats de violar la nova norma, que estableix penes que poden arribar a la cadena perpètua pels delictes de secessió, subversió, terrorisme i col·laboració amb potències estrangeres. Uns altres van ser arrestats per infraccions com ara participació en assemblea il·legal, pertorbació de l'ordre públic o possessió d'armes ofensives.
La policia local assegura en un comunicat que els manifestants van bloquejar carreteres, van alçar barricades i, en alguns casos, els van calar foc, i detalla que "una persona va apunyalar un agent amb un objecte punxant mentre aquest complia amb el seu deure".
Segons el cos policial hongkongués, la situació va tornar a la normalitat al voltant de les 22:00 hora local (02.00 GMT), encara que els agents encara continuaven alerta en les zones afectades, en la badia de Causeway i en el districte de Wan Chai.
Les autoritats havien prohibit, per primera vegada en 17 anys, la tradicional manifestació antigovernamental celebrada cada 1 de juliol, data en la qual es commemora la retrocessió de Hong Kong de mans britàniques a xineses en 1997. No obstant això, i malgrat la nombrosa presència policial, amb uns 4.000 agents desplegats, i al fet que els principals carrers van ser acordonats, molts manifestants van ignorar la prohibició i van eixir a protestar, tal com havien reclamat usuaris dels fòrums en internet del moviment prodemocràtic hongkongués. El nombre de participants en la protesta, però, ha sigut molt inferior al registrat en les marxes de l'1 de juliol d'altres anys.
Els activistes dels moviments prodemocràtics consideren que la nova llei de seguretat posa fi a les llibertats de què han gaudit els hongkonguesos i que s'haurien de mantindre com a mínim fins al 2047, segons el compromís que van adquirir les autoritats xineses amb el Regne Unit.
