Ortega ofereix diàleg amb la mediació de l'ONU i la participació de l'Església

El president de Nicaragua, Daniel Ortega, ha afirmat hui en una entrevista a la cadena nord-americana CNN que està disposat a reprendre el diàleg amb la mediació de l'ONU i la participació de l'Església per a buscar una eixida a les protestes contra el govern. “Ens hem posat en contacte amb el secretari general de Nacions Unides [António Guterres], amb diferents organismes internacionals i lògicament amb el cardenal [nicaragüenc Leopoldo] Brenes. Estem esperant el moment”, ha assenyalat Ortega.

Precisament hui, l'ONU ha expressat que està discutint la possibilitat d'exercir com a mediadora amb l'objectiu de posar fi a la crisi a Nicaragua. Aquest comunicat veu la llum dues setmanes després que el secretari general de les Nacions Unides rebera el ministre d’Afers Estrangers nicaragüenc, Denis Moncada, per a analitzar la situació que viu el país. 

Durant la trobada, Ortega va mostrar la possibilitat de consultar el poble nicaragüenc sobre la celebració d'eleccions anticipades, una de les principals reclamacions ciutadanes, rebutjada inicialment pel president. “Podríem preguntar a la gent, clar que sí. Si la gent diu que sí, anem a eleccions anticipades. I si la gent diu que no, diran que vam fer frau”, ha dit el president.

Per la seua banda, la Conferència Episcopal va proposar el juny passat que s'avançaren al març del 2019 les eleccions fixades per al 2021, així com la renúncia d'Ortega a la reelecció. El president va rebutjar aquesta proposta i va considerar que els bisbes estaven “compromesos amb els colpistes”.

Ortega també s'ha referit a la presumpta ingerència dels Estats Units en la crisi sociopolítica en afirmar que Nicaragua sempre “ha estat en el punt de mira de la política nord-americana” i que per això agències nord-americanes “preparen la gent” en contra seua.

Precisament, dilluns la Casa Blanca va exigir “unes eleccions justes, lliures i transparents” per a la restauració de la democràcia al país llatinoamericà i va obrir la porta a més sancions a funcionaris del govern si no deté la “indiscriminada” violència.

Segons el president nicaragüenc, “el país tendeix a normalitzar-se i l'economia s'adaptarà a les noves circumstàncies per a recuperar la tendència que es tenia abans del 18 d'abril”, moment en què van començar les protestes.

Nicaragua ha sigut una de les economies més dinàmiques de l'Amèrica Llatina en els últims huit anys, amb un avanç anual del 5,2%, però, davant la crisi, el Banc Central va reduir del 4,5% a l'1% la previsió de creixement d'enguany.

Disparitat en les xifres

Des del 18 d'abril, les protestes contra el govern han deixat 448 morts i 595 desapareguts, segons l'Associació Nicaragüenca Pro Drets Humans (ANPDH), mentre que la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) xifra els morts en 295.

Qüestionat sobre el nombre de morts durant l'entrevista, Ortega ha criticat que les dades d'organismes de drets humans “no han sigut verificades” i ha reduït les xifres oficials a 195 morts.