Per què els països d’Àsia-Pacífic han controlat millor la segona onada de coronavirus?
L'Organització Mundial de la Salut va posar com a exemple el Japó, Corea del Sud, Taiwan, Singapur o Austràlia.
En plena segona onada del coronavirus que està deixant un gran nombre d'infectats i morts a Europa o Amèrica, les autoritats es pregunten per què en altres països, sobretot de la regió Àsia-Pacífic, l'evolució ha sigut molt millor que a la resta del món. Entre ells, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha posat com a exemple Corea del Sud, Taiwan, el Japó, Austràlia o Singapur.
Actualment, a Corea del Sud, amb 51 milions d'habitants, s'han registrat un total de 26.732 persones infectades i 468 morts. A més, en les últimes 24 hores només s'han contagiat 97 persones. El seu veí, el Japó, també ofereix una evolució molt favorable. Tot i que és un país amb una població considerable, amb 126,5 milions de persones, els contagis totals han afectat poc més de 100.000 persones i ha registrat només 1.776 morts.
Més cap al sud, a Taiwan, destaca que amb 23 milions i mig d'habitants, la meitat que a Espanya, només hi ha hagut 563 contagis totals i 7 morts, i ja fa més de 200 dies que no han detectat contagis locals. En les últimes 24 hores han registrat tres infeccions més, però totes importades. Per la seua banda, Austràlia també està tenint una evolució molt bona en els últims mesos. Amb 25 milions de persones, no arriba als 28.000 contagis totals i només comptabilitza 907 morts per coronavirus. A més, en les últimes hores sols s'han registrat 5 infeccions més.
L'últim d'aquests països és Singapur. El més menut i el que menys població té, però amb una densitat de població de les més altes del món que, al principi de la pandèmia va registrar uns alts registres de contagis, però que des de fa un temps fins a ara, han aconseguit aplanar la corba fins al punt d'haver registrat només 4 casos nous de coronavirus en les últimes 24 hores.
Aïllament com a factor geogràfic principal
Els factors que condicionen que en aquests països la incidència de coronavirus siga tan baixa són diversos.
El primer és geogràfic. Tots estan aïllats del continent. El Japó, Taiwan i Austràlia són illes; Singapur, tot i que està connectat a Malàisia, n’està separat per l'estret de Johor, una àmplia mànega de mar que l'acaba separant del continent; i finalment, Corea del Sud, només comparteix frontera física amb Corea del Nord, un dels països més opacs del món.
Aquests factors, permeten que el flux del trànsit de persones a través de les fronteres puga estar més controlat per les autoritats i dedicar més esforços al seguiment d'aquestes.
La tecnologia i el 'big data', al servei de la salut
Un altre dels factors que hi ha influït en gran manera és el tecnològic. L'ús generalitzat d'aplicacions de rastreig i seguiment de casos de coronavirus ha sigut clau per a detectar el nombre més gran d'infeccions i poder evitar que es puguen contagiar més persones.
Així, l'ús del 'big data' en la salut pública d'aquests països, on Taiwan ha sigut un dels que més ha destacat, hi ha contribuït positivament en el control, fins al punt d'arribar a detectar 20 casos per cada brot en temps rècord.
En aquest sentit, entra en joc el conflicte ètic i moral de compartir les dades personals amb les aplicacions mòbils d'empreses privades, fet que està prou més estes en la cultura oriental.
Consciència de grup enfront de la cultura de l'individualisme
Una de les diferències clau de la cultura oriental enfront de l'occidental és la que fa referència a la cultura de grup enfront de la individual.
Mentre que als països orientals tenen una mirada més centrada en el bé col·lectiu, en els occidentals es valora més el fet que cadascú es busque la vida en un món competitiu fruit del capitalisme.
Un clar exemple del que comentem és el que succeeix als Estats Units, on el capitalisme és portat a l’extrem i on s'instal·la la màxima del "somni americà" en què es busca l'èxit personal sobre el del grup.
Aquesta consciència individual és la que també es podria aplicar a altres facetes de la societat com és la lluita contra el coronavirus en què és més complicat veure accions coordinades i lluites comunes per a acabar amb un problema.