Mor l'escriptora Isabel-Clara Simó

L'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó s'ha mort aquest dilluns als 76 anys. L’autora de novel·les emblemàtiques com ara Júlia, Amor meva, Homes i Els invisibles, ha faltat a Barcelona. L’any passat va publicar les dues últimes novel·les: Prime time. Irreverències i La sarbatana. El 2017 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Aquestes obres allarguen la seua dilatada trajectòria editorial, ja que va publicar més de 50 títols, molts traduïts a llengües estrangeres, de temàtiques i gèneres molt diversos. Isabel-Clara Simó va cultivar la novel·la, però també la poesia, el teatre, l’assaig, els guions i, fins i tot, els articles en la premsa, que van fer d'ella una de les figures més populars de la literatura en la nostra llengua.

Programes centrats en l'autora

Amb motiu de la seua mort, À Punt recuperarà dos dels programes en què l’escriptora alcoiana va participar. El programa Una habitació pròpia va dedicar un dels programes -que es remetrà aquesta nit a les 23:30 hores- a Júlia, una de les obres de referència de Simó. A més, en aquest cas també es va editar una guia didàctica per a treballar el llibre a l'aula. D'altra banda, Plaerdemavida li va dedicar un dels seus capítols amb una extensa entrevista. Podran tornar a veure'l aquest dilluns a les 00:10 hores.

L’escriptora nascuda a Alcoi era llicenciada en Filosofia per la Universitat de València. Va exercir com a professora a Buñol i després a l'institut de batxillerat Ramon Muntaner de Figueres, a Catalunya.

Simó va obtiundre el seu primer reconeixement literari el 1978 amb el seu primer llibre, "És quan miro que hi veig clar", amb què va obtindre el premi Víctor Català. Aquell va ser el començament d’una prolífica i reconeguda carrera literària. L’autora va guanyar després el Crítica Serra d'Or per Alcoi-Nova York (1985); el Sant Jordi per La salvatge (1993); el Premi València de Literatura per La innocent (1995); el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per El professor de música (1998); el Premi Octubre-Andròmina de narrativa per Hum... Rita! L'home que ensumava dones (2001) o el Joanot Martorell per Amor meva (2010).

L’escriptora alcoiana va ser delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat catalana, professora de la Universitat Pompeu Fabra i vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Així mateix, Isabel-Clara Simó va ser degana de la Institució de les Lletres Catalanes entre 2016 i 2019, i havia destacat que un dels reconeixements que més l'havien emocionada és el nomenament, el 2013, com a filla predilecta de la seua ciutat natal.

Dos dies de dol a Alcoi

Les reaccions a la seua mort no s’han fet esperar. L'Ajuntament d'Alcoi ha decretat dos dies de dol oficial i l'alcalde, Toni Francés, ha destacat que Clara Simó era una "icona cultural i feminista" d'una part de la societat i una persona molt volguda en aquesta localitat de l'Alcoià.

El portaveu de Compromís a les Corts, Fran Ferri, ha sigut una de les primeres personalitats públiques valencianes que s’ha referit a Simó com "un referent de la literatura catalana i valenciana, del feminisme i de l'emancipació de les dones". "Perviurà per sempre en els seus llibres i en tot el que ens ha aportat com a societat", ha afegit Ferri.

Per la seua banda, el president de la Generalitat, Ximo Puig, a través del seu compte de Twitter, ha manifestat sentir un “gran dolor” per la mort d’Isabel Clara-Simó. Per al cap del Consell, l’escriptora alcoiana ha sigut “una dona de lletres, sempre compromesa, que va eixamplar la nostra literatura. El seu nom perdurarà tant com les històries que ens han fet sentir, pensar i somiar”, ha sentenciat.