Com es reparteixen els diputats a Espanya?
La llei D’Hondt consisteix a dividir el nombre de vots vàlidament emesos entre la xifra de diputats que hi haja en cada circumscripció.
El sistema pel qual es calcula el nombre de diputats al Congrés i a les Corts és la llei D’Hondt. Consisteix a dividir el nombre de vots vàlidament emesos entre la xifra de diputats que hi haja en cada circumscripció. Es consideraran vàlids els vots a candidatures i els vots en blanc.
Per a obtindre un diputat, en el cas de les eleccions generals, només computaran els resultats de les divisions que superen el 3% del total de vots vàlids per a cada circumscripció. Es consideraran vàlids els vots emesos i els vots en blanc.
Un exemple fictici
Ací hi ha un exemple per a una circumscripció fictícia que atorga 5 diputats en unes eleccions generals. En el gràfic, 6 partits han superat el 3%. S’agafen els vots totals i s'hi apliquen diferents divisions. Obtindrien diputats les 5 xifres més altes.
Una de les crítiques a la llei D’Hondt és que afavoreix al partit més votat. Segons aquest gràfic, el Partit Groc obtindria dos diputats, mentre que el Blanc, el Verd i el Marró, un diputat cadascun.
El sistema fa que, amb un 26,6% dels vots, s’obtinga un 40% dels escons, mentre que, amb el 21,3%, tan sols se n'obtinga un. Una diferència de tan sols 8.000 vots (un 5% del total) representa el doble d’escons.
Vora un 20% dels vots vàlids, la suma entre els partits Negre i Gris, no estarien representats per cap diputat.
Castelló, un exemple real de les generals del 2016
La circumscripció de Castelló disposava de 5 diputats en les últimes eleccions generals del 2016. En aquests comicis, hi va haver 303.479 vots vàlids (el còmput dels vots a candidatures i els vots en blanc). El límit per a obtindre un diputat es va situar en 9.104 vots, el 3% del total. Només quatre partits van superar aquesta xifra de vots i van obtenir diputats.
