• Com queda el calendari després de les eleccions?

    Notícies Política | 11/11/2019 09:36
    A Punt NTC

    Després de les eleccions generals d’aquest 10 de novembre, el calendari fixa unes dates i deixa altres enlaire per a acabar de constituir el que serà el marc polític de la XIV legislatura de la democràcia espanyola.

    En primer lloc, la Junta Electoral Central publicarà els resultats definitius cinc dies després de les eleccions. Durant aquesta primera setmana, concretament, el 13 de novembre, comença l’escrutini de les juntes electorals provincials, el recompte públic en què ja s’inclouen els vots de l’estranger dels inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA). A partir del dissabte 16, les juntes electorals ja estaran en disposició d’anar expedint les credencials perquè diputats i senadors puguen presentar-se en el Congrés i Senat per a acreditar-se.

    3 de desembre: constitució del Congrés i Senat

    El dia més esperat serà el 3 de desembre. A les 10:00 hores es constituiran, simultàniament, el Congrés i Senat. D’aquesta forma, els parlamentaris i parlamentàries elegiran els presidents i les meses de les cambres i prometran o juraran la Constitució. 

    Una vegada elegida la presidència de la cambra baixa, la persona encarregada anirà al Palau de la Zarzuela per a informar el rei, Felip VI, perquè puga obrir una ronda de consultes amb els partits representats al Congrés per a decidir a qui encarrega que se sotmeta a la sessió d’investidura. Previsiblement, serà Pedro Sánchez, ja que és el guanyador dels comicis.

    12 de desembre: comença el termini per proposar el ple d’investidura

    La normativa diu que els grups tenen cinc dies hàbils per a formar els grups parlamentaris del Congrés. Així, a causa dels festius que hi ha al desembre –dia de la Constitució i dia de la Puríssima, que a Madrid enguany passa al dilluns 9– el termini finalitza el dia 12 de desembre. Serà llavors quan la mesa del Congrés haurà de ratificar els grups parlamentaris per a constituir la junta de portaveus, òrgan que ordena les sessions plenàries i, per tant, encarregat de proposar el dia per al ple d’investidura.

    Setmana del 16 al 22 de desembre: investidura

    Amb l’acord d’algunes forces polítiques, la sessió d’investidura podria tindre lloc la setmana del 16 al 20 de desembre. El candidat necessita sumar la majoria absoluta (176 diputats) en primera votació, o més vots a favor que en contra en una segona sessió que tindria lloc 48 hores després. En el cas d’aconseguir la investidura, el nou president podria prendre possessió del càrrec eixe mateix cap de setmana (21-22 de desembre) i nomenar els ministres. En aquest cas, la sessió solemne d’obertura de legislatura, presidida pel rei, seria, previsiblement, al gener.

    El risc d’una nova repetició electoral

    En cas que tornara a haver-hi una sessió d’investidura fallida, començaria a comptar un termini de dos mesos per a possibles nous intents i si tampoc s’arribara a acord, es convocaria un altre període preelectoral que finalitzaria amb unes noves eleccions 47 dies després, com a prompte el 5 d’abril.