Josu Ternera ingressa a la presó de Bonneville (França)
L'Audiència Nacional reclamarà l'etarra, que feia 17 anys que estava fugit, per les 4 causes que té pendents a Espanya.
José Antonio Urrutikoetxea, 'Josu Ternera', que va ser cap polític de la banda terrorista ETA, ha sigut traslladat a la presó de Bonneville després de comparèixer davant un jutge d'aquesta mateixa localitat francesa.
El procurador Patrice Guigone ha dit als periodistes que té 10 dies per oposar-se a la pena de 8 anys de presó que se li va imposar a França el 2017, quan va ser jutjat en rebel·lia.
Ternera estarà un màxim de quatre dies a la presó de Bonneville mentre s'organitza el seu trasllat a París,
Prèviament ha sigut traslladat per a prestar declaració davant d'un jutge de la localitat francesa. L'etarra, que ha sigut detingut a França a primera hora del matí a Sallanches, hi ha anat custodiat per agents de la policia francesa repartits en dos cotxes.
Urrutikoetxea era pròfug de la justícia des de noviembre de 2002, quan va fer l'última aparició pública a la seu de les Nacions Unides a Ginebra (Suïssa), en compayia d'Arnaldo Otegi, en una reunió amb periodistes de l'Associació de Corresponsals Acreditats.
Fonts judicials han indicat que el terrorista ingressarà directament en una presó francesa per a complir huit anys de la condemna que se li va imposar en 2017 pel seu paper com a membre de l'aparell polític de la banda terrorista.
L'Audiència Nacional reclamarà Ternera per 4 causes
L'Audiència Nacional demanarà França el lliurament de Ternera perquè siga jutjat a Espanya per quatre causes que té pendents i sobre les quals continuen en vigor ordres internacionals i europees de detenció i lliurament.
Ternera està acusat de donar l'orde de l'atemptat en 1987 contra la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa, en el qual van morir onze persones –sis d'elles xiquets–, i pel qual va ser processat en 2002 pel jutjat central d'Instrucció número 2 de l'Audiència Nacional. De fet, aquest mes de maig estava citat a declarar en la causa.
També se'l reclamarà per l'assassinat, el 1980, del directiu de Michelin Luis María Hergueta Guinea, pels quals va ser processat en 2005 pel jutjat central d'instrucció número 1.
Sobre l'excap polític d'ETA continua vigent una investigació del jutjat central d'instrucció número 3 contra cinc exdirigentes etarres per crims de lesa humanitat en relació amb els atemptats que la direcció de la banda va ordenar cometre a partir de 2004, data en la qual va entrar en vigor a Espanya aquesta figura penal.
Finalment, haurà de respondre en la causa pel finançament d'ETA a través de les herriko tavernes, el sumari del qual va ser processat per integració en banda armada. Els principals acusats en aquest procediment van ser condemants a penes inferiors als tres anys, malgrat la petició fiscal inicial d'entre 8 i 12 anys, per l'excessiva dilació en el procés.
Satisfacció en el govern espanyol i entre les víctimes
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha celebrat la detenció en un missatge del seu compte de Twitter. Sánchez ha destacat la col·laboració dels serveis d'intel·ligència de França i Espanya i ha mostrat la solidaritat amb "totes les víctimes del terrorisme". Poc abans, en declaracions a Europa Press, el delegat del Govern al País Basc, Jesús Loza, ha explicat que "l'estat de fret funciona i als delinqüents se'ls deté".
D'altra banda, la presidenta de l'Associació Víctimes del Terrorisme, Maite Araluce, s'ha mostrat molt satisfeta per la detenció i ha afirmat que moltes víctimes del terrorisme estaran més tranquil·les d'ara en avant. Araluce ha avançat que l'AVT estudiarà si es pot jutjar Josu Ternera per delicte de lesa humanitat. L'associació Dignitat i Justícia també vol explorar aquesta via, que podria fer que Ternera responguera abans pels seus delictes a Espanya que a França. Per aquest motiu el portaveu de l'associació, Daniel Portero, ha anunciat que reclamarà a l'Audiència Nacional l'extradició immediata del detingut.
L'últim líder simbòlic d'ETA
Amb Josu Ternera cau l'últim líder simbòlic que li quedava a ETA, una vegada derrotada. La seua vida ha transcorregut entre càrrecs de representació pública i la clandestinitat. Ternera ha desenvolupat el màxim de funcions dins de la banda, inclosa la de negociador en els processos de diàleg amb el govern espanyol.
El 3 de maig de 2018, Urrutikoetxea va prestar l'últim servei a la banda terrorista, en participar al costat de Soledad Iparragirre, Anboto, en el videocomunicat en què ETA va certificar la dissolució.
