El Suprem descarta el delicte de rebel·lió

Previsiblement, la setmana que ve el Tribunal Suprem farà pública la sentència del procés. A hores d'ara, la incògnita principal és saber si els líders independentistes acusats seran condemnats pel delicte de rebel·lió, que és el que demana la Fiscalia. 

Però, segons publica aquest divendres el diari El País, el tribunal hauria descartat aquest delicte, que implicaria les penes més altes: entre 16 i 25 anys de presó.

Els jutges afirmen que hi va haver dos dies de violència durant el procés: el dia del referèndum declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, l'1 d'octubre, i la nit del 20 al 21 de setembre del 2017, quan milers de persones es van concentrar davant la Conselleria d'Economia convocades per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, que dirigien Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

No obstant això, el Tribunal Suprem considera que no està acreditat que els processats instigaren o promogueren la violència, una de les premisses per a considerar que hi ha un delicte de rebel·lió. Per aquest motiu, ara s'obri la possibilitat que els condemnen per sedició, amb una pena màxima de dotze anys de presó. Aquesta és la tesi defensada per l'Advocacia de l'Estat.

I a aquest delicte, es pot sumar el de malversació, que segons l'alt tribunal queda acreditat en la sentència en alguns dels processats, i que preveu penes d'entre dos i quatre anys de presó.