La fiscalia demana més temps per a presentar conclusions i acusar Trapero per rebel·lió

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat a la sala del penal una "pròrroga" per a presentar el seu escrit d'acusació contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. La petició s'emmarca dins l'obertura de juí oral, aquest dilluns, contra ell i l'excúpula d'Interior catalana. 

En l'acte d'obertura de juí oral, la secció primera del penal va donar cinc dies per a presentar el seu escrit de qualificació a la fiscalia, que ha estat debatent la conveniència d'acusar Trapero per rebel·lió per a unificar l'acusació amb els exmembres del govern processats en el Tribunal Suprem.

Segons fonts de la fiscalia, "quasi segur" que l'acusació serà finalment pel delicte de rebel·lió i no pel de sedició, encara que aquest últim podria oferir-se com a alternativa al primer.

L'escrit d'acusació ha de presentar-se cinc dies després que s’haja notificat l'acte d'obertura de juí, però des del Ministeri Públic s'assenyala que, encara que està datat el 15 d'octubre, no l’ha rebut formalment.

La secció primera penal ha considerat "raonable entrar en el juí oral" després d'haver sigut confirmat el processament de tots ells "per a examinar la solvència dels indicis de criminalitat" que es reflecteixen en l'orde de processament dictada per la jutgessa d'instrucció Carmen Lamela.

Lamela va processar Trapero per un delicte de pertinença a organització criminal i dos de sedició per haver consentit la celebració de l'1-O i no haver frenat el setge a la Conselleria d'Economia els dies 20 i 21 de setembre.

També va acordar els processaments de l'exsecretari general d'Interior de la Generalitat, César Puig, i de l'exdirector dels Mossos d'Esquadra, Pere Soler, els dos per organització criminal i un únic delicte de sedició per l'1 d'octubre, i també el de la intendent Teresa Laplana, per sedició, pel setge a la Conselleria.

En confirmar el processament, la secció segona, encarregada de resoldre els recursos, va concloure que la investigació durant aquests mesos demostra "sens dubte la cooperació" de l'antic dirigent dels Mossos "en aquest cadena del pla secessionista".

Segons va dir aleshores la sala, els responsables dels Mossos, amb Trapero al capdavant, van incomplir l'1-O el mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'impedir el referèndum simulant "un dispositiu enganyós, merament formal, amb la intenció no només de permetre la celebració de la il·lícita consulta, sinó de soscavar l'actuació que (...) desenvoluparen els altres cossos de seguretat de l'Estat".

Per a la sala, l'operatiu que es va establir per a l'1-O no va obeir a raons tècniques "sinó a la intenció de possibilitar el referèndum" i, a més, es van mobilitzar pocs agents autonòmics, 7.000 en lloc dels 12.000 que s'han arribat a desplegar en jornades electorals.

"L'actuació d'aquests efectius dels Mossos en la jornada va ser de total passivitat, quan no d'enfrontament amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat per a impedir la clausura dels centres", segons resumia la resolució.