La polèmica entorn dels diputats presos centra l'atenció en la constitució del Congrés
La nova cambra baixa hereta quatre reformes constitucionals, tres estatutàries i la renovació del CGPJ, entre d’altres.
Aquest dimarts es constitueixen les Corts Generals eixides de les eleccions generals del 28 d’abril. Un metge jubilat de 73 anys, diputat de més edat de la cambra, pel PSOE, serà qui dirigisca la sessió constitutiva del Congrés, assistit per les dues diputades més joves de l’hemicicle, Marta Rosique, d’Esquerra Republicana (ERC) i Lucía Míriam Muñoz, d’Unides Podem.
No hi ha previst cap discurs oficial, excepte el de la nova presidència del Congrés, que si tot es desenvolupa segons es preveu, serà la socialista Meritxell Batet. Haurà d’obtindre la majoria absoluta en una primera votació, o la majoria simple en una segona votació entre les dues candidatures amb més vots. L’elecció de les vicepresidències i secretaries (quatre de cada una) resultaran d’una única votació. Una vegada conformada la mesa del Congrés, es cridarà un a un a totes les diputades i els diputats, que hauran de prendre possessió i jurar o prometre la Constitució.
Entre ells, hi ha els polítics catalans empresonats, que han arreplegat les seues credencials (Oriol Junqueras, d’Esquerra Republicana, i Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, de Junts per Catalunya, com a diputats; i Raül Romeva, d’Esquerra Republicana, com a senador).
El Partit Popular i Ciutadans ja han demanat la seua suspensió “immediata” com a parlamentaris. Pablo Casado vol que se’ls aplique el Reglament del Congrés i la Llei d’enjudiciament criminal. Per al líder popular, és una “provocació” que hagen pogut recollir les seues credencials. Albert Rivera, per la seua banda, ha anunciat que el seu grup té ja preparat l’escrit de suspensió per a registrar-lo “al minut següent” de la constitució de la cambra.
Qüestions pendents de l’anterior legislatura
El nou Congrés heretarà de l’anterior legislatura, la número dotze, un total de quatre reformes constitucionals procedents de diferents parlaments regionals, tres reformes d’estatuts autonòmics i les renovacions del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que està pendent des de desembre, i del consell d’administració de RTVE, que està parat des que el Comité d’Experts fera la tria entre els aspirants, també en desembre.
Però aquesta XIII Legislatura també haurà de finalitzar altres tràmits paralitzats, com ara el dels acords del Pacte de Toledo, que es va trencar quan només faltaven quinze dies per al tancament del Congrés, i això va precipitar el final de més de dos anys de treball per a reformar el sistema públic de pensions. També quedaren enlaire la supressió parcial de la llei mordassa aprovada pel PP i la derogació de la Lomqe. I de la Comissió d’Igualtat, una de les que més volum de treball ha tingut aquesta passada legislatura, quedaren pendents les Lleis d’igualtat LGTBI i el projecte de llei de mesures urgents per al desenvolupament del Pacte d’Estat contra la Violència de gènere.
