L’exconseller Luis Fernando Cartagena nega haver conegut cap frau en Metrored
El jutge considera que hi ha indicis que entre 2005 i 2008 es va utilitzar una estructura per a defraudar l’IVA.
L’exconseller d’Obres Públiques i exalcalde d’Oriola del PP, Luis Fernando Cartagena, ha negat aquest dimarts haver tingut coneixement de cap frau durant l’etapa que va ser directiu de l’empresa de telecomunicacions Metrored.
En la declaració com a investigat per presumpte frau fiscal, Cartagena, que s’enfronta a una petició de condemna de quatre anys, ha explicat que el consell d’administració de la companyia valenciana mai va rebre informació fiscal, sinó informes sobre resultats abans d’impostos. El juí, celebrat a València, arriba quasi set anys després que es dictara l’obertura de la causa oral, el desembre de 2012, i després d’ajornar-lo cinc vegades.
El jutge considera que hi ha indicis que entre 2005 i 2008, des de la seu social de Metrored a Paterna, es va utilitzar una estructura per a defraudar l’IVA “que emetia factures sense repercutir aquest impost a entitats domiciliades a les Canàries”. “Posteriorment facturaven els serveis propis del seu objectiu social –venda de minuts telefònics– a través d'una societat sense estructura pròpia i domiciliada de manera fictícia a les Canàries”. “Jo vaig arribar a l’empresa perquè diversos inversors eren clients meus. No sabia res de telecomunicacions, però sí de gestió de persones i projectes”, ha explicat Cartagena, que va ser responsable de la part de telefonia mòbil entre el juliol de 2007 i l’octubre de 2008.
Amb Cartagena estan processats diversos responsables d’altres mercantils, entre les quals hi ha Voyager Tecnológica, Dania Servicios Telefónicos, Unión de Valores i Cartera Metrored. També els empresaris Carlos Turró, José Luis Martinavarro, Francisco Fariñas, Arturo Grau, Carlos Riera, Ramón Gregori, Reyes Ballester, Rafael Benavent, Jorge José Sanz, Ana Patricia Barreda, Pedro Obrador i Pedro Luis Estupiñán, els quals s’enfronten a penes de fins a quatre anys de presó. A tots els van demanar en 2012 fiances que oscil·laven entre els 1,5 i 7,7 milions d’euros.
Invertien en telecomunicacions “perquè estava de moda”
Un altre dels empresaris acusats, Rafael Benavent, ha explicat a la jutgessa que va invertir en telecomunicacions, a pesar que no es dedicava a això, “perquè estava de moda” i han insistit que no tenia “idea” de fiscalitat. En aquest sentit, Reyes Ballester ha assenyalat que els membres del consell no participaven en la gestió diària de l’empresa i que s’hi va implicar per una inversió familiar: “Em va posar mon pare de consellera”.
Cessions de crèdit no declarades
Cessions de crèdit no declarades
Cartagena va dimitir com a conseller el març de 1998, dies després de conéixer-se uns informes de l’Institut de Robòtica en els quals li atribuïen la titularitat de cessions de crèdit no declarades a Hisenda. El 2002 ja va ser processat i condemnat per l’Audiència d’Alacant a quatre anys de presó i sis anys d’inhabilitació pels delictes de malversació de cabals públics i falsedat en document mercantil.
El tribunal va considerar provat que al 1993, quan era alcalde d’Oriola, Cartagena va rebre huit milions de pessetes de les Germanes Carmelites i per compte d’ingressar-los en els comptes municipals “els va fer seus”. L’operador valencià de telecomunicacions Metrored, que va ser patrocinador del València CF, es va declarar en concurs de creditors al novembre de 2008.
