Pedro Sánchez aposta per ‘‘derogar’’ la ‘llei mordassa’
El cap de l’executiu espanyol assegura que ‘‘cap societat realment lliure persegueix la llibertat d'expressió’’.
El president del govern, Pedro Sánchez, ha apostat aquest dilluns, 17 de setembre, per derogar la Llei de seguretat ciutadana del Partit Popular, coneguda com a llei mordassa. ‘‘Avancem en drets, derogant la llei mordassa perquè cap societat realment lliure persegueix la llibertat d'expressió’’, ha afirmat.
Pedro Sánchez ha fet aquestes declaracions durant l'acte celebrat a la Casa d’Amèrica de Madrid pels primers cent dies de l'executiu socialista, on també ha anunciat que el Govern d’Espanya proposarà al Parlament una reforma de la Constitució per a posar fi als aforaments (enllaç).
En el seu discurs, Sánchez no ha especificat ni els terminis ni l'abast de la derogació de la llei, que compta amb el rebuig de Podem i d'altres partits d'esquerra i nacionalistes, molt crítics amb la norma impulsada pel llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.
La llei mordassa estableix 44 raons per les quals algú pot ser sancionat amb multes que van des dels 100 euros fins als 600.000. El procediment que regula els expedients sancionadors és una de les qüestions més polèmiques que diferents plataformes, partits polítics i fins i tot representants de les Forces de Seguretat de l'estat sol·liciten revisar.
Dues propostes per a reformar o derogar
Existeixen dues propostes per a reformar o derogar la norma: una del PSOE, que proposa eliminar tota la llei del Partit Popular i tornar a l'anterior legislació; i una altra del Partit Nacionalista Basc, que modifica la llei vigent.
Com aquesta és una llei orgànica, no n'hi ha prou amb recaptar més vots a favor que en contra, sinó que és imprescindible aconseguir la majoria absoluta en ambdues cambres, amb la particularitat que al Senat és el PP qui disposa de majoria absoluta.
Si s'opta per la via del projecte de llei del govern, el procés podria alentir-se encara més ja que caldria redactar un avantprojecte de llei i sotmetre'l a examen previ davant el Consell General del Poder Judicial i el Consell d'Estat, i després començar tot el procediment parlamentari.
