• Per què no votem en les europees?

    Notícies Política | 17/05/2019 06:30
    Alba Requejo

    Les eleccions europees anteriors, les de 2014, van marcar mínims de participació: només van votar un 42,61% de les persones que podien fer-ho. Des de 1979, la Unió ha guanyat en estats membres al mateix ritme que ha perdut en interés pels comicis. Així, en aquella primera convocatòria, quan la UE la integraven nou països (França, Itàlia, Països Baixos, Dinamarca, Bèlgica, Luxemburg, Regne Unit, Irlanda i República Federal d'Alemanya) el sufragi va fregar el 62%. Amb les següents ampliacions, la xifra ha anat disminuint fins que en les eleccions de 1999 la participació va baixar per primera vegada del 50%. 

    Espanya va superar la taxa de participació electoral europea en 2014, en registrar un 43.8%. Una xifra meritòria, comparada amb la d'altres membres més joves, com ara Eslovàquia (13%) o la República Txeca (18.2%), però llunyana encara de la registrada, per exemple, en les generals de l'any següent, molt per damunt del 69%. 

    El major desafiament: la juventut

    En les últimes eleccions europees, la mitjana del vot jove (entre 18 i 24 anys) va estar en el 28%, 14 punts per davall de la mitjana de la Unió. En comparació amb altres segments, com ara la franja d'edat que va dels 40 als 54 anys, la diferència augmenta fins als 17 punts. 

    Per a Maria Andrés, directora de l'oficina del Parlament Europeu a Espanya, les generacions més joves "han nascut en una Unió Europea en la qual ja gaudeixen d'aquests drets (no han de mostrar el passaport quan viatgen, poden gaudir de les beques Erasmus...), i els donen per fets". 

    This Time I'm Voting

    Els motius d'aquesta desafecció cal buscar-los en part en la desinformació. Segons explica Jaume Duch, director general de Comunicació del Parlament Europeu "els ciutadans sí que saben que la Unió Europea té moltes competències, que decideix moltes coses que abans es decidien en l'àmbit nacional i que ara ho fem conjuntament; el que no saben és que el Parlament juga un paper molt important en aquest procés decisiu". En una entrevista a À Punt NTC, Duch recorda que "les decisions (en el si de la Unió) no les prenen els caps d'estat i de govern que veiem reunits cada tres o quatre mesos. La legislació europea, que després s'haurà d'implementar a nivell nacional i que s'aplicarà directament sobre 500 milions de ciutadans, es decideix al Parlament Europeu conjuntament amb el Consell de la Unió". 

    Amb l'objectiu d'involucrar la ciutadania europea en el debat públic, i promoure un major coneixement de les institucions europees i més participació en els comicis, l'Eurocambra ha llançat la iniciativa This Time I’m Voting ("Aquesta vegada vote"). Es tracta d'una acció publicitària que vol conscienciar sobre aquelles decisions que afecten el nostre dia a dia, com ara la distribució de fons europeus, els transports, o l'agricultura).

    La campanya s'articula en 24 idiomes i s'estructura a través dels Centres de Documentació Europea (la Comunitat Valenciana en té tres, a la Universitat de València, a la Universitat d'Alacant i a la Universitat Jaume I de Castelló), i també en les xarxes socials, amb les etiquetes #Estavezvoto #ThisTimeImVoting. Precisament la Universitat d'Alacant era l'espai que es va triar per a un dels últims actes d'aquesta iniciativa, el dilluns passat, però va haver de ser suspés per falta de públic.