Trapero afirma que els Mossos volien canviar la seua imatge violenta en el 'procés'

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluis Trapero, ha emmarcat l'actuació dels agents del cos policial durant el 'procés' en el nou protocol que havia adoptat uns anys abans, per pròpia iniciativa i en compliment d'una resolució del Parlament català, i que buscava canviar la imatge violenta amb la qual se'l relacionava.

Així ha justificat Trapero a preguntes de la seua defensa durant el juí a l'Audiència Nacional el fet que ni el 20 de setembre ni l'1 d'octubre de 2017 es veren imatges violentes amb implicació dels agents dels Mossos.

El cap dels Mossos ha explicat que el mateix cos havia fet una "reflexió" després que a partir de 2010 es visquera una època "molt convulsa" a Catalunya, amb "concentracions i manifestacions molt nombroses", algunes de les quals "derivaven en conflictes molt greus d'ordre públic". Això va portar al fet que fins a uns 60 agents estigueren imputats per la seua participació concreta durant les dissolucions de manifestacions, com el setge al Parlament de juny de 2011.

Així, en 2013 es va aprovar una resolució en el Parlament català que advocava per "introduir la figura de la mediació en la gestió de l'orde públic", per la qual cosa en els Mossos es va començar a "apostar" per unitats dedicades a això. A més, es van aprovar canvis en el material a utilitzar, prohibint les pilotes de goma.

Torra va voler que tornara com a cap dels Mossos

D'altra banda el major dels Mossos d'Esquadra ha revelat que des que va ser apartat del seu càrrec com a cap policial l'han temptat per a entrar en política, la qual cosa ha descartat totalment, i que l'actual president de la Generalitat, Quim Torra, va voler recuperar-lo per a dirigir el cos, oferiment al qual també es va negar.

Operació per a detindre Puigdemont

Trapero també ha relatat el pla que, segons ha assegurat, va traçar amb els seus màxims col·laboradors, tres dies abans de la declaració unilateral d'independència (DUI), per si els Mossos podien rebre "alguna orde que implicara la detenció" del president Carles Puigdemont i els consellers. "Per això vam voler començar a treballar en un dispositiu", ha relatat el major, qui va posar damunt la taula la possibilitat que fora ell mateix qui s'encarregara de detindre Puigdemont.

La Fiscalia acusa Trapero de rebel·lió i sol·licita per a ell onze anys de presó. Considera que va ser una peça clau en el full de ruta sobiranista i que va actuar amb una connivència que ell ja va negar davant el Suprem. La versió de Trapero fins ara exculpa els Mossos.