50 anys del llançament de l’Apollo 11, l’inici del viatge a la Lluna

Un 20 de juliol de 1969 Neil Armstrong va posar un peu a la Lluna. Fou una fita històrica, en plena guerra freda, que suposà la fi a la carrera entre dues superpotències, Rússia i els Estats Units, per a arribar al nostre satèl·lit. El viatge, però, va començar quatre dies abans, amb el llançament de l’Apollo 11.

Durant tota aquesta setmana, À Punt Mèdia farà un recorregut en Youtube, Instagram, Facebook, Twitter i en el web d’À Punt Mèdia, per a repassar, amb contingut creat específicament per a aquests espais comunicatius, com va ser aquest esdeveniment i què va suposar en aquell moment. Més concretament, també podran seguir tots els continguts generats a les xarxes, amb l’etiqueta #50AnysEnLaLluna. També la ràdio i la televisió han preparat contingut especial per a commemorar l'arribada a la Lluna.

Aquell 20 de juliol Armstrong digué les famoses paraules: “És un xicotet pas per a l’home, però un gran pas per a la humanitat”. Quatre dies abans, l’Apollo 11 havia eixit del cap Kennedy, a Florida, amb Armstrong, comandant de la missió; Edwin Aldrin, pilot del mòdul lunar, i Michael Collins, pilot del mòdul de comandament.

Aquesta va ser la fi d’una carrera entre Rússia i els Estats Units per arribar a ser els amos de l’espai. Des que un míssil nazi fera una foto de la Terra l’any 1946, Rússia es posà mans a l’obra per a arribar a tindre presència al cel. Així, el 1957, llançaren l’Sputnik, el primer satèl·lit artificial de la història. I com que encara no n’estaven satisfets, també van fer proves llançant gossos –la primera, la gossa Laika– per a després convertir Yuri Gagarin en el primer home a arribar a l’espai l’any 1961.

Els Estats Units van considerar aquests fets una amenaça per a la seua seguretat i van decidir crear la NASA, organisme que utilitzaren per arribar a l’espai. El camí no va ser fàcil, però finalment, ho aconseguiren. Armstrong i Aldrin van ser els primers, però no els últims, 10 més ho van aconseguir, l’últim l’any 1972. Des d’eixe moment, altres missions s’han dut a terme, però cap amb tanta rellevància internacional. De fet també han perdut la vida 25 astronautes, entre nord-americans i russos. Un dels fets més escabrosos va suposar l’any 2003 l’explosió del transbordador Challenger, on van morir 7 tripulants.

Per tal de posar a prova els vostres coneixements del primer viatge històric a la Lluna hem preparat un qüestionari amb 11 preguntes sobre la missió de l'Apollo 11.

La Ciutat de les Arts celebra el 50 aniversari de l’arribada a la Lluna

La Ciutat de les Arts i les Ciències de València se suma aquesta setmana a la celebració del 50 aniversari de l’arribada de l’Apollo 11 a la Lluna amb una conferència d’un participant espanyol en l’històric programa espacial i amb una pel·lícula que mostra noves imatges d’aquesta missió.

L’Auditori Santiago Grisolía del Museu de Ciències acollirà aquest dimarts la conferència “El primer home a la Lluna: anecdotari d’un participant espanyol”, impartida per l’enginyer José Manuel Grandela. El científic va participar fa 50 anys en el programa Apollo des de l’estació que la NASA va instal·lar a Fresnedillas de la Oliva i és un dels divulgadors de referència en exploració espacial.

A més, al museu es pot visitar una instal·lació audiovisual de lliure accés que recrea una televisió dels anys 60, on es projecten imatges de l’arribada de la missió Apollo 11 a la Lluna el 20 de juliol de 1969. Així mateix, a la zona exterior tenim l’exposició “Gravetat zero” amb un escenari de la superfície de la Lluna i l’arribada de les primeres missions tripulades.

L’Hemisfèric també se suma a aquesta celebració amb la projecció de la pel·lícula d’IMAX Apollo 11. Primeros pasos.

Al Jardí d’Astronomia, a l’Umbracle, s’exposen dos mòduls interactius: “Rellotge de lluna”, que mostra com podem saber l’hora amb aquest satèl·lit, i “Lluna”, on es poden veure i tocar els accidents topogràfics de l’astre.