80 persones moren a Espanya cada dia en les llistes d'espera de la dependència

El sistema públic de la dependència està estancat. Quan ha passat més d'una dècada des de l'aprovació de la Llei d'Autonomia Personal, 258.000 persones continuen en llista d'espera per a cobrar una prestació, 27.457 d'elles a la Comunitat Valenciana.  

"Cada mes, aproximadament l'1% de la llista d'espera mor; 80 persones al dia moren [a Espanya] sense haver pogut exercir el seu dret", ha denunciat José Manuel Ramírez, el president de l'Associació de Directores i Gerents en Serveis Socials, en la presentació del balanç del sistema de la dependència que l'entitat ha elaborat amb les dades anuals dels governs regionals.

En la base del problema hi ha un desajust en el repartiment del finançament entre l'estat i les comunitats autònomes. Segons l'estudi, la despesa mitjana per persona dependent va ser de 8.090 euros en 2018. Les autonomies sufragaren el 83,3% del pressupost, vora 6.700 milions, mentre l'estat només es va fer càrrec del 16,7% restant, uns 1.348 milions. 

La situació és encara pitjor a la Comunitat Valenciana, on a principi d'octubre hi havia 85.252 persones registrades com a beneficiàries del sistema de dependència. Segons dades facilitades per la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, l'administració central només va pagar 86,4 milions dels 711,4 que va requerir l'atenció a les persones dependents el 2018. Això suposa que l'Estat va finançar un 12,1%, en contrast amb l'aportació del 87,9% que va fer la Generalitat. 

Davant aquest escenari el diputat de Compromís en Les Corts Carles Esteve a insistit aquest dimarts en una reivindicació recurrent de la consellera d'Igualtat, Mónica Oltra: que el govern central financie el 50% de l'atenció en dependència, en compliment de la llei 39/2006 d'Autonomia Personal.

1.500 milions per a reduir les llistes d'espera

Caldria invertir 1.500 milions més cada any per a complir el compromís d'eliminar el 75% de les llistes d'espera. Una quantitat que, segons l'associació, hauria d'assumir íntegrament l'administració central. En aquest escenari suportaria el 36% del pressupost en dependència, un repartiment més just amb les autonomies però encara lluny del 50% que estableix la llei. La Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives estima que des del 2015 la Generalitat ha assumit 933 milions en dependència que li corresponien a l'administració central. 

L'Associació de Directores i Gerents en Serveis Socials calcula que aquesta inversió extra generaria 45.000 llocs de treball directes i permetria uns retorns de vora 600 milions a través de la Seguretat Social, l'IRPF, l'IVA, i l'impost de societats.

El pressupost no s'ha recuperat de les retallades

El Sistema d'Atenció a la Dependència va invertir un total de 8.054 milions d'euros l'any passat a tot Espanya, una quantitat lleugerament superior als 7.459 milions de 2017, que per a l'Associació de Directores i Gerents en Serveis Socials reflecteix que no s'han recuperat les retallades de 2012. L'associació lamenta que "ni tan sols s'ha complit el compromís d'elevar un 5% cada any des de 2018" el nivell mínim que el govern central aporta a les autonomies per a l'atenció dels dependents.

Amb aquestes dades, l'entitat reclama al govern en funcions que aprove "almenys" un reial decret perquè es complisquen les previsions dels pressupostos prorrogats de pujar el 5% amb efecte 1 de gener de 2019.

Amb tot, la inversió en dependència va créixer en 2018. Les comunitats autònomes van aportar 466 milions més al sistema, un 7,5% addicional, i 156 milions l'estat; un creixement de l'11'5%.