925 nous positius per xilel·la amplien la zona de control de l’epidèmia a la Safor

La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural ha informat de 925 nous positius per Xylella fastidiosa en parcel·les agrícoles de les comarques del sud d’Alacant. L’actualització de la situació de l’epidèmia, la desena que comunica el departament d’Elena Cebrián des del primer contagi, el juny de 2017, inclou dues novetats importants. La primera, que el bacteri, que afecta majoritàriament ametlers, s’ha detectat per primera vegada en dos pruneres. I la segona, que cada vegada es detecten contagis més prop de les comarques del centre del territori, la qual cosa ha obligat a afegir dos municipis de la Safor, Oliva i Vilallonga, dins la zona demarcada per a la inspecció i control del bacteri.

Aquesta àrea s’estén ara a 134.600 hectàrees, després de la incorporació de 13 nous termes municipals: Alcosser de Planes, Beniarrés, Benimarfull, Cocentaina, Ràfol d’Almúnia, l’Alqueria d’Asnar, l’Atzúbia, l’Orxa, Muro d’Alcoi, Orxeta i Pego, juntament amb els esmentats Oliva i Vilallonga. 

El nombre de termes municipals sota control arriba als 73 i el de municipis amb parcel·les contagiades, a 31. A 19 d’aquests s’ha detectat la xilel·la per primera vegada: Benasau, Beniaberg, Benidoleig, Benillup, el Verger, Gorga, la Nucia, la Vall de Laguar, l’Alfàs del Pi, Millena, Ondara, Orba, Pedreguer, Planes, Sagra, Tollos, la Vall d’Ebo i la Vall de Gallinera. 

Tots els positius corresponen al cep de la subespècie múltiplex ST 6 del bacteri, l’únic que s’ha detectat a la Comunitat Valenciana, i que determina un rang limitat d’espècies susceptibles del contagi. La majoria ha afectat els ametlers (més del 90%), a més d’un grapat d’arbusts, set albercoquers i els primers dos positius en pruneres. 

Un canvi d’estratègia inviable

La consellera Elena Cebrián i els tècnics del departament han traslladat aquesta desena actualització de l’estat de l’epidèmia en una reunió amb els representants del sector agrari, una part dels quals, amb Asaja-Alacant al capdavant, insisteix a reivindicar una solució menys dràstica que l’arrancada preventiva del material vegetal en els cent metres circumdants de cada contagi. 

Cebrián ha defés el pla de contingència i ha recordat a les organitzacions que “l’eradicació és una obligació i que la contenció no és una opció ni un decisió de la Comunitat Valenciana”. Ha dit que qualsevol canvi d’estratègia hauria de ser aprovat per la Comissió Europa i pels 27 estats membres, donat el risc que comporta per a l’extensió de l’epidèmia a altres territoris de la Unió Europea.

En aquest sentit, el director general d’Agricultura, Roger Llanes, ha apuntat que l’elevada densitat de contagis vegetals que les anàlisis científiques confirmen en cada positiu dona sentit al protocol d’eradicació, per a evitar que el contagi bote d’uns arbres als altres.

Organitzacions com ara Asaja-Alacant o la Plataforma d’Afectats per la Xilel·la han insistit, però, en la necessitat de mesures alternatives, davant el risc de ruïna econòmica i desertització per a la zona, com apunta des d’aquesta última associació el president Francisco Javier Molines.

La Conselleria d’Agricultura va dedicar 2,35 milions d’euros el 2018 en indemnitzacions als llauradors damnificats i hi destinarà 2,2 milions més el 2019, unes quantitats que totes les associacions agràries coincideixen a criticar per insuficients. En paral·lel, Agricultura prepara un pla de reconversió agrícola a la zona que contempla la introducció de possibles cultius alternatius, immunes a la xilel·la.