Apareixen els primers 10 cossos a la fossa 128 de Paterna

L'equip que excava la fossa 128 de Paterna (l'Horta Nord) ha descobert les primeres restes humanes a penes quinze dies després d'haver començat els treballs. A falta d'una anàlisi més detallada, els antropòlegs que hi treballen creuen que poden pertànyer a unes deu persones, dos de les quals han aparegut amb el crani foradat.

Daniel busca el seu avi. No el va conéixer mai, perquè el 23 d'octubre de 1940, el mateix dia que Franco es reunia amb Hitler a Hendaia, fou afusellat al mur del cementeri de Paterna. Li deien Miguel Galán Domingo i tenia 53 anys. Era l'alcalde pedani de Fuentepodrida, un llogaret del terme de Requena, per Izquierda Republicana i membre del comité revolucionari del mateix poble.

La família de Daniel sempre ha sabut que l'havien soterrat a la fossa. "La meua àvia i mon pare sempre saberen on estava el cos. Aquestes primeres excavacions han revelat que la fossa fou regirada després de la primera inhumació, però hi continua havent un percentatge molt elevat de probabilitats que hi estiga".

El procés de reconeixement pot durar dos anys

Ara aquestes primeres restes que hi han trobat podrien pertànyer al seu avi, o a qualsevol dels altres 130 afusellats que se suposa que encara continuen sota terra. Després de les primeres trobades, ara l'assumpte està en mans de la justícia: una jutgessa de Paterna ha de determinar si es fa càrrec de les despeses. Si tanca les diligències, l'associació de familiars seguirà els treballs. Javier Iglesias, antropòleg forense de l'associació Arqueo Antro, explica els passos: "primer farem una extracció individualitzada de cadascun dels esquelets; més avant vindria una segona fase, que és la d'identificació, amb un estudi antropològic, d'acord amb les característiques morfològiques que ens han facilitat els familiars, i després es duran les restes a una empresa d'anàlisi genètica: això permetrà tindre uns resultats matemàtics de cadascun dels cossos que permeten identificar-los." Els treballs s'han finançat amb una subvenció de la Diputació de València de 626.000 euros.

La fossa 128, només una xicoteta porció del que hi ha al cementeri de Paterna

En tot el recinte hi ha enterrades més de 2.238 persones afusellades pel franquisme. La majoria en només un quadrant de la plaça central. Totes aquestes persones tenien nom i cognoms, encara que durant molts anys s'ha oblidat que hi estaven. Això és el que vol Daniel Galán, que també és president de l'associació de familiars de represaliats: "Sí, recordar el meu avi és fer justícia. Cal donar-li una sepultura digna, traure'l de l'anonimat, la primera cosa, i, en segon lloc, poder netejar el seu nom, poder demostrar que el procés fou una farsa, posar fi a aquesta impunitat que hi va haver durant tants anys, de manera tan cruel."

La tàpia d'afusellament d'Espanya

El cementeri de Paterna es va convertir tristament en una engreixada factoria d'eliminar enemics. A l'antic camp militar del Terrer, just darrere de les tombes, encara s'aprecien els forats dels tirs. La Generalitat ja ha anunciat que declararà la zona BIC perquè no oblide ningú el que hi va passar. Els camions arribaven carregats de presos des de Sant Miquel dels Reis, des de la Presó Model de València i també des d'altres llocs de tot Espanya, amb les extraccions de presoners, les anomenades saques. De vegades els primers mesos s'arribava a 50 condemnats diaris. Tres dies després d'acabar la Guerra Civil, ja s'hi va començar a afusellar. I els assassinats es prolongaren fins a l'any 1954, amb els últims maquis morts sense juí. Després els cossos s'amuntegaven a les fosses comunes. Només el cementeri de l'Almudena, a Madrid, supera el de Paterna en assassinats. Sense nom, sense registre. Ara, amb la troballa de la fossa 128, els familiars han fet un pas més en la seua reivindicació.