Dolor pelvià, hemorràgies, esgotament extrem: els efectes de l'anticonceptiu Essure

A Pilar li implantaren l’Essure l’any 2009, després que el seu ginecòleg li'l recomanà com una alternativa, menys invasiva, al lligament de trompes. "Després de la intervenció podia tornar a fer vida normal de seguida, no havia de tindre cap efecte secundari, segons em digueren". 

Però no va passar molt de temps quan es va adonar que la seua salut estava empitjorant. Dolor pelvià, mal de cap, hemorràgies, esgotament extrem i una llarga llista de símptomes que començaren a condicionar-li el dia a dia. "No tenia cap malaltia mortal, és cert. Però eren tantes coses les que tenia, que la meua vida diària era molt dura i molt insostenible". Fins al punt que la seua filla, de 8 anys, li va preguntar si havia nascut malalta.  

Maeva també pateix dolor, a l’abdomen i a les articulacions, unflor i al·lèrgies recurrents a la pell i un dessagnament abundant que li causa anèmia. 

Són uns símptomes que, com elles, relaten vora 70 dones a la Comunitat Valenciana i més de 1.500 a tot Espanya. Totes elles tenen o han tingut implantat un Essure, i s'han organitzat en la plataforma "Lliures d'Essure", que demana "un tracte digne en les consultes [...], col·laborar en la redacció d’un protocol d’actuació davant de qualsevol dona que presente símptomes de l’Essure", i més investigació en la tècnica de retirada del dispositiu, i formació als professionals que se n'encarreguen, "perquè en moltes ocasions queden restes després de la mateixa intervenció". 

Aquest dia 1 s'han concentrat a Madrid i a Barcelona, a les portes de la seu del Ministeri de Sanitat i de la seu dels Laboratoris Bayer a Espanya respectivament, per a fer visible la seua situació.  

Una revolució en el control de natalitat

L'Essure va començar a comercialitzar-se l'any 2002. En aquell moment, segons el laboratori que el comercialitzava, Bayer, suposava una revolució en l'àmbit del de la natalitat: era barat, de fàcil implantació i no causava alteracions químiques hormonals. 

Físicament, l'Essure consta d'una espiral de titani, níquel i fibres de polietilentereftalat (PET) que a través d'una pistola s'introdueix en les trompes de Fal·lopi i que causa una inflamació que bloqueja aquest conducte, i així evita l'embaràs. Per a moltes de les dones que van optar per aquest mètode, era una alternativa menys agressiva i igualment permanent al lligament.

Però en un percentatge dels casos, mínim segons autoritats mèdiques com ara la SEC, la Societat Espanyola de Contracepció, l'Essure provoca reaccions al·lèrgiques als seus components, com les que pateixen Maeva i Pilar, i altres efectes.

Mateixos símptomes

El moment en què Pilar va relacionar els símptomes que patia amb el dispositiu que duia implantat suposa un punt d'inflexió en la seua vida. "Vaig veure gent que estava com jo, que tenia els mateixos símptomes, i va ser un aliberament". També Maeva recorda el moment en què va topar-se amb la informació sobre l'Essure i els seus efectes secundaris: "Va ser l'any passat. Jo anava conduint, i el meu home em va telefonar i em va dir que parara, que volia parlar amb mi. Després em va contar que acabava de sentir la notícia en la ràdio i que volia que em posara en contacte amb la plataforma, perquè el que a mi m'estava passant era el mateix que elles denunciaven".

Protocol d'actuació

A partir d'aquest moment, visites a les consultes, proves mèdiques i un procés que per a moltes de les afectades pot durar anys, segons explica Teresa Prados, coordinadora de "Lliures d'Essure" a la Comunitat Valenciana, Catalunya i les Balears. Un procés que s'allarga, encara que la SEGO, la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, té un protocol d'actuació "molt ben definit perquè la dona que té problemes de veres puga veure resolta la seua situació", segons explica Ezequiel Pérez, cap de servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital Universitari de Requena i patró de la Fundació Espanyola de Contracepció. 

Teresa denuncia que la comunitat mèdica no sempre les entén. "Fins que vaig localitzar el metge que em va operar finalment, sí que em vaig trobar respostes fora de lloc. Era el quart o el cinqué metge que visitava" i algunes afectades relaten esperes que arriben a 10 i 11 anys, abans de trobar una explicació mèdica als seus símptomes, i una resposta adequada dels professionals que s'hi troben. 

Recuperar la vida

A Pilar la van operar el gener passat, i la seua vida, de llavors ençà, ha fet un gir: "Ara treballe tota la setmana i el diumenge només tinc que ganes d’anar-me’n amb la família a passar el dia fora, cosa que abans era impossible. Ha sigut, d’alguna manera, com recuperar la vida". També Teresa ha vist millorada la qualitat de vida. "Jo ho vaig notar a l'endemà de la intervenció. He perdut pes i m'he desunflat, em trobe més activa... No té res a veure la persona que era abans amb la que sóc ara". 

Maeva també passarà pròximament pel quiròfan. La seua situació és més complexa, ja que els dos dispositius Essure que porta implantats no apareixen en les proves que li han fet. Per això és possible que hagen migrat de les trompes, un altre dels efectes que s'han documentat en un percentatge de les afectades. Té esperances de trobar-se millor "en ser que me'ls lleven". Perquè, ara per ara, "tinc la sensació que el meu cos ha anat perdent la batalla contra açò, que l'ha perduda definitivament".