El 2018, l'any de les dones

El passat 8 de març milers de persones es van manifestar per la igualtat a la Comunitat Valenciana i a les ciutats de tot l'Estat espanyol. Era un 8M diferent, el de la primera vaga feminista. Les dones volien demostrar que si elles paraven, es parava el món. 

El 8 de març d'enguany ha marcat un punt d'inflexió i s'ha convertit en el punt de partida al nostre país que ens permet parlar del 2018 com el de l'any de les dones. 

Després d'aquest dia, el moment més àlgid de la reacció va arribar amb la coneguda popularment com la "sentència de La Manada" , el 26 d’abril. L'Audiència Provincial de Navarra va condemnar els cinc membres de La Manada a 9 anys de presó per un delicte d’abús sexual a una jove durant els Sanfermines del 2016, i la societat va tornar a eixir al carrer. 

La sentència no parla de violació perquè no s'aprecia violència ni intimidació en els fets. Una decisió polèmica, confirmada més tard pel Tribunal Superior de Navarra, i que ha obert la porta a la reforma del Codi Penal i al "consentiment explícit". Al "No és no".

Fins al moment, la comissió, finalment paritària, que estudia la reforma ha dit que els delictes sexuals en grup seran considerats agressiól. Mentre continua el debat, centenars de persones han seguit ocupant els carrers amb cada mort per violència masclista. A la Comunitat Valenciana, el parricidi de Castelló ha servit per a evidenciar els errors en la cadena de protecció de les víctimes i dels seus fills i filles. Al setembre, un home que havia sigut denunciat per violència masclista va matar les seues dos filles a Castelló, i després es va suïcidar.

El crim se suma a altres desenes de casos que engrossen la llista de les víctimes de la violència masclista. Enguany, més de 40 dones han sigut assassinades a tot el país. Són més de 970 des del 2003, any a partir del qual es tenen registres. I 27 menors des del 2013. 

Manifestació contra la violènica masclista, el 8 de març.

Lluita contra la violència masclista

L'any en què se celebra el primer aniversari del Pacte d'Estat i autonòmic contra la violència masclista , s'han impulsat algunes mesures per a garantir la llibertat i la seguretat de les dones. A la Comunitat Valenciana s'ha equiparat la indemnització de les víctimes d'aquesta violència amb les víctimes de terrorisme, i ja no caldrà una denúncia perquè una dona siga considerada víctima.

Pel que fa a la conquesta de drets socials i laborals, destaca la victòria de les cambreres de pis , conegudes com Las Kellys. Després de les nombroses protestes i reivindicacions sobre la precarietat de la seua situació laboral i el desgast que els suposa, han aconseguit que les malalties derivades de la seua activitat professional siguen reconegudes per les mútues.

Primeres dones i primeres vegades 

El 2018 també ha sigut l'any de moltes primeres dones i primeres vegades. Al nostre territori Mavi Mestre i Eva Alcón han fet història en ser les primeres rectores de la Universitat de València i de la Universitat Jaume I de Castelló, mentre que a La Moncloa es reuneix cada divendres el primer Govern paritari de la història.

L'augment de la representació femenina en el món de la política ha sigut global. En un any marcat per l'escàndol d'abús sexual del jutge Kavanaugh , als Estats Units, bressol del #metoo, les dones han fet història en les eleccions presidencials. Des de novembre, al Senat i a la Cambra dels Representants seuen més de cent dones. Entre elles, la primera aborigen declarada obertament lesbiana, la primera musulmana o la primera refugiada.

 

També fora de les nostres fronteres, per primera vegada en la història els Premis Nobel de Física i de Química han reconegut les aportacions de dos científiques, Donna Strickland i Frances H. Arnold, en una edició en la qual no s'ha entregat el Nobel de Literatura per un escàndol de presumptes abusos sexuals. A més, el Nobel de la Pau ha reconegut el ginecòleg congolés Denis Mukwege i l'activsta israeliana Nadia Murad, pel seu treball contra la violació utilitzada com a arma de guerra.

Nadia Murad, en la cerimònia d'entrega del premi Nobel de la Pau.

Patrimoni immaterial de la humanitat

"Hem estat en molts llocs en què ens hem preguntat a nosaltres mateixes: i per què no? Per què no ho fem? Per què no lluitem?" Així s'expressava Carmen Alborch el passat 9 d'octubre en l'útima entrevista que va donar abans de faltar als 70 anys a causa d'una malaltia.

Va ser en À Punt Mèdia, després de rebre l'Alta Distinció de la Generalitat, un premi que reconeixia el seu treball en l'àmbit de la política, la cultura i el feminisme. Uns valors que va reivindicar fins a l'últim moment. "El feminisme, com que ha millorat la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes, hauria de ser declarat patrimoni immaterial de la humanitat", va declarar Alborch davant de les autoritats en el moment de recollir el premi.

I l'Ajuntament de València va recollir el guant. En un ple, que es va celebrar el 15 de novembre, es va donar el primer pas perquè el moviment que reivindica la igualtat entre homes i dones siga declarat patrimoni immaterial de la humanitat . 

Expertes i experts assenyalen que el 2018 és l'any de la quarta onada feminista, amb internet i les xarxes socials com a instruments de denúncia fonamental a través de les etiquetes #metoo, #cuentalo o #escoltamtambe.  Un 2018 que es tanca com l'any en què autoproclamar-se feminista s'ha convertit en un motiu d'orgull.