El confinament no atura la crisi climàtica

Les restriccions de mobilitat durant el confinament van suposar una notable baixada de les emissions de gasos contaminants, però les veus expertes adverteixen que la crisi climàtica no ha desaparegut.

Així ho afirma la responsable de Clima i Energia a Espanya de l'organització ecologista WWF, Mar Asunción, qui destaca la importància que des de l'ONU es tornen a impulsar els compromisos de l'última cimera mundial sobre el clima que es va celebrar a Espanya el 2019. Com a exemple, argumenta que les evidències demostren que els incendis d’aquest estiu als Estats Units tenien l’origen en la crisi climàtica. Així mateix, subratlla que s'ha d'augmentar l'ambició climàtica per a evitar que se sobrepasse la barrera d'1,5 graus d'augment de la temperatura global en aquest segle que es va establir en l'Acord de París.

Aquest dissabte és el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, una dada que enguany està marcada per la pandèmia de coronavirus. Durant la pandèmia, els moviments reivindicatius i de conscienciació sobre el canvi climàtic s'han dut a terme en les xarxes socials. D'aquesta manera, no ha sigut fins al passat 25 de setembre que els activistes del moviment encapçalat per joves "Fridays for Future" van tornar als carrers. Un moviment que critica els governs i els líders mundials que no estan actuant amb urgència contra el canvi climàtic.

Sobre què podem fer a escala individual i col·lectiva per a canviar el futur a què estem abocats parla el divulgador científic i responsable de l'Observatori del Canvi Climàtic de la Fundació València Clima i Energia, Andreu Escrivà, en el seu últim llibre Y ahora yo qué hago. Guía rápida para evitar la culpa climática y pasar a la acción. En aquest text, Escrivà anima la ciutadania a fer xicotets canvis en la vida diària que afecten positivament el medi ambient. Així ho ha explicat en una entrevista a Les notícies de la nit en què planteja que la majoria de les persones es troben paralitzades pels presagis negatius dels científics i planteja el terme de ecoansietat: "no saber què fer i sentir-se impotent davant aquests pronòstics" ens crea ansietat i ens paralitza. De manera que ens fa sentir que fem el que fem, les coses no canviaran.

Tanmateix, afig que no es pot lluitar contra la crisi climàtica únicament amb les accions individuals i opina que "l'acció individual suma, però només la col·lectiva transforma". En aquest sentit, Escrivà posa com a exemple la mobilitat en bici, que forma part d'accions individuals, però que no serien possibles sense la creació de carrils bici o la conscienciació dels conductors de cotxes per a circular juntament amb ciclistes, unes mesures d'accions col·lectives. D'aquesta manera, destaca la importància de repartir les responsabilitats entre els governs i la ciutadania. Per això, contra l'ecoansietat és important conéixer quines són les nostres limitacions i lluitar per a combatre-les.

La llei de canvi climàtic, en tramitació

La Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica va impulsar el 2019 l'avantprojecte de la llei de canvi climàtic i transició ecològica que dona resposta a la situació d'emergència climàtica, declarada el 6 de setembre de 2019 per la Generalitat. Així, aquesta normativa proposa reduir un 40% les emissions contaminants el 2030 i que el 100% de l'energia provinga de fonts netes el 2050, tal com estableix l'Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic.

En aquests moments, aquest avantprojecte de llei es troba en tramitació després d'haver superat el termini de consulta pública.

Per la seua banda, el Consell de Ministres del govern espanyol també va aprovar el passat mes de maig l'avantprojecte de llei de canvi climàtic, una iniciativa que té com a objectiu que Espanya siga neutra en emissions de diòxid de carboni el 2050.