El ‘fact checking’, la nova vida del periodisme
La comprovació de dades dona nova vida a una professió que mira com reinventar-se en un procés de transformació tecnològica i crisi de credibilitat.
Es tracta d’una tasca costosa, quasi mil·limètrica, que ha de passar per un procés igualment llarg, de testar i monitorar. El fact checking o comprovació de dades és la nova moda del periodisme. En una societat en què les dades són poder i estem exposats a oceans d’informació que circulen sense descans, aquesta eina de treball tracta de posar un poc claredat en tanta confusió.
La Càtedra de Transparència i Gestió de Dades de la Universitat Politècnica de València ha organitzat la seua Escola d’Estiu, una cita que enguany ha volgut reflexionar sobre l’impacte de les fake news o notícies falses i la postveritat. Entre les qüestions tractades, precisament hi ha la del fact checking, amb noms com ara Lorena Beza, de la start-up audiovisual Newtral.
“És la verificació del discurs públic i polític. Es basa a fer hores i hores d’escolta i comprovar el que ens diuen”, ha assenyalat en la secció de xarxes de Les notícies del matí Lorena Baeza. Aquesta periodista ha explicat el procés de treball d’aquesta empresa. En primer lloc, es crea una agenda del dia amb els actes dels polítics, es reparteixen els temes i se selecciona una declaració que continga una xifra o dada.
Aleshores comença tota una cadena de comprovació amb fonts oficials, originals; també es consulta amb el gabinet dels polítics per a donar la seua versió o aclarir el context de les declaracions, i després torna a passar per tres filtres: el del periodista mateix, el dels companys i companyes i el de la direcció. Hores de treball que creu paguen la pena. “Es recupera el poder del periodisme i serà una de les eines de futur de la professió”, ha assegurat.
