El Suprem conclou que La Manada va cometre una violació múltiple "amb ple coneixement"
La sentència de l'alt tribunal estableix que del silenci de la víctima només es pot interpretar una negativa.
El Tribunal Suprem ha fet pública la sentència íntegra del cas de La Manada, per la qual incrementa les penes de José Ángel Prenda, Antonio Manuel Guerrero, Jesús Escudero, Ángel Pozas i Alfonso Jesús Cabezuelo de nou a quinze anys de presó i els considera culpables d'un delicte continuat de violació. Els magistrats conclouen que no hi va haver consentiment de la víctima, que hi va haver intimidació i que va quedar "totalment anul·lada" per poder actuar en defensa de la seua llibertat sexual.
Com ja van avançar fa dues setmanes quan es va fer públic el veredicte, el que va ocórrer la nit de Sant Fermí de 2016 a Pamplona va ser "una violació múltiple, efectuada per cinc persones, en la qual tots hi participen com a autors" i en la qual la víctima va ser objecte d'"almenys deu agressions sexuals".
En la sentència queda establert que els cinc condemnats "van obrar amb ple coneixement" del que estaven fent i fa especial esment a les vexacions a què van sotmetre la víctima, de les quals es desprén una "clara denigració com a dona". No calia una actitud heroica de la jove perquè els acusats tingueren coneixement de la seua negativa. "El silenci de la víctima només es pot interpretar com una negativa", apunta la resolució.
Doble victimització
El Suprem ressalta en la sentència la "revictimització" a la qual s'ha vist sotmesa la jove durant tot el procés, en què va ser objecte de seguiments per detectius privats contractats per la defensa. El tribunal recull el desassossec de la jove després de saber que hi havia vídeos de l'agressió, ja que pensava que qualsevol persona amb la qual es trobava al carrer podia identificar-la. Això, juntament amb la transcendència mediàtica del cas, suposa, segons els magistrats, una "intromissió en la seua intimitat" per la qual cosa la resolució dobla els 50.000 euros d'indemnització imposats en la sentència de l'Audiència de Navarra.
Un procés "amb totes les garanties"
El tribunal rebutja que la condemna siga "voluntarista" per coincidir amb "un cert estat previ d'opinió", o que responga a una "suposada manipulació mediàtica o conspiració política" perquè ha sigut un procés que ha tingut "totes les garanties". El Suprem afirma que els jutges han decidit amb llibertat, com acrediten les opinions divergents entre els tres tribunals que han analitzat el cas i els vots particulars.