El Tribunal Superior de Navarra confirma, sense unanimitat, la pena de 9 anys per abús sexual contra La Manada

Dos magistrats aprecien intimidació contra la víctima i estimen que la condemna hauria de ser per agressió sexual.

El Tribunal Superior de Navarra confirma, sense unanimitat, la pena de 9 anys per abús sexual contra La Manada
El Tribunal Superior de Navarra confirma, sense unanimitat, la pena de 9 anys per abús sexual contra La Manada

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN)  ha confirmat la condemnna de 9 anys de presó per als cinc membres de La Manda per un "delicte continuat d'abús sexual" amb l'agreujant de prevalença contra una jove en les festes de Sant Fermí de 2016.

L'alt tribunal avala la sentència que va dictar la secció segona de l'Audiència de Navarra el passat 26 d'abril però amb dos vots discrepants en la qualificació dels fets, inclós el del president del TSJN Joaquín Galve.

Galve i el també magistrat de la Sala Civil i Penal del tribunal, Miguel Ángel Abárzuza, consideren que els cinc homes processats sí que van intimidar la víctima i en conseqüència estimen que haurien de ser condemants per agressió sexual, la qual cosa elevaria la pena a 14 anys, 3 mesos i un dia. 

Discrepen també de la valoració del furt del mòbil a la dona perperat per l'acusat Antonio Manuel Guerrero. On l'Audiència de Navarra va veure un delicte lleu de furt penat amb 900 euros de multa, els dos magistrats del Tribunal Superior aprecien un robatori amb intimidació, que hauria d'afegir dos anys més de presó a la condemna de Guerrero.

Un testimoni versemblant

Per contra, tots els magistrats del TSJN han coincidit a desestimar els recursos dels acusats i a ratificar la versemblança de la declaració de la denunciant, segons el relat dels fets que va avalar l'Audiència de Navarra.  

L'alt tribunal entén també que les relacions sexuals es van produir sense consentiment de la víctima, però la majoria considera "dubtosa" la concurrència de la intimidació que implicaria qualificar els fets d'agressió sexual o violació.

El TSJ demana jutjar la gravació amb el mòbil 

Els magistrats estimen però el recurs contra l'absolució dels inculpats d'un delicte contra la intimitat de la víctima, per la gravació dels fets amb el mòbil. En conseqüència, ordena la sala segona de l'Audiència de Navarra, que, com que no va valorar aquest delicte, dicte una segona sentència que rectifique aquesta omissió i de la qual podria derivar una pena addicional contra els acusats. 

Les parts recorreran al Tribunal Suprem

La decisió del TSJ no ha agradat a cap de les parts. L'advocat de la víctima, Carlos Barbaicoa, pensa que el tribunal s'ha quedat curt i estudiarà recórrer perquè considera que la seua clienta va patir una agressió sexual i no un abús. Una tesi amb la qual concideix alcalde de Navarra, Joseba Asiron, que ha avançat que l'acusació que representa l'ajuntament recorrerà.

La defensa de quatre dels processats, l'advocat Agustín Martínez Becerra, també ha anunciat que presentarà recurs i ha acusat el tribunal de falta d'imparcialitat per no abstraure's de la pressió de l'opinió pública. 

També recorrerà Jesús Pérez, l'advocat d'Antonio Manuel Guerrero, el guàrdia civil de La Manada, perquè el tribunal ha rebutjat la seua petició d'anul·lar dues proves. Pérez entén que els cinc condemnats haurien de continuar en llibertat mentre que la sentència no siga ferma.

Els condemnats José Ángel Prenda, Jesús Escudero, Antonio Manuel Guerrero i Alfonso Jesús Cabezuelo es troben en llibertat provisional des del 23 de juny. El cinqué, Ángel Boza, tornà momentàniament a la presó després de ser detingut pel robatori d'unes ulleres de sol a l'agost. Tots han visitat aquest dimecres els jutjats de Sevilla en compliment de les mesures cautelars. 

Mobilitzacions de rebuig a tot Espanya

La decisió del tribunal ha generat una nova onada d'indignació, amb veus crítiques fins i tot des del mateix govern espanyol. Col·lectius feministes com l'associació Lliures i Combatives han fet una crida urgent a la mobilització que ha derivat en la convocatòria de manifestacions a les principals ciutats espanyoles.

També et pot interessar

stats