El Tribunal Europeu de Drets Humans avala les repatriacions en calent en la tanca de Melilla

La gran sala del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat les devolucions sumàries de migrants a la frontera de Melilla. Considera que “es van posar ells mateixos en una situació d’il·legalitat”, en accedir a llocs no autoritzats i “recorrent per força”.

“Van decidir no utilitzar les entrades legals existents que els permeteren accedir de manera regular al territori espanyol”, detalla el text, el qual revoca la sentència condemnatòria de la sala de 2017 per “expulsió col·lectiva sense mesura judicial prèvia”. La decisió dels 17 magistrats que conformen aquest tribunal comunitari s’ha conegut el dijous en una vista pública. El pronunciament de la gran sala, no obstant això, és contrari a la resolució emesa l’octubre de 2017, quan va condemnar Espanya per retornar al Marroc dos migrants que van saltar la tanca de Melilla el 13 d’agost de 2014.

Les devolucions en calent van ser regularitzades el 2015 pel govern de Mariano Rajoy a través de la figura del rebuig frontera, que va ser inclosa en una disposició de la llei de seguretat ciutadana. El PSOE, a la seua arribada a la Moncloa, va continuar amb aquest tipus de devolucions de migrants al Marroc, al·legant que es fan “en compliment de la legislació vigent”.

Expulsions contra la Convenció Europea dels Drets Humans

En la condemna de 2017, el tribunal europeu va al·legar que s’actuava en contra de la Convenció Europea dels Drets Humans. Per això, va condemnar l’Estat a indemnitzar amb 5.000 euros cada demandant, representats per dos advocats col·laboradors del Centre Europeu pels Drets Constitucionals i Humans, Gonzalo Boyé i Carsten Gericke.

Però aquesta condemna va ser recorreguda pel govern liderat per Rajoy, el qual mantenia que els migrants que salten la tanca no trepitgen sòl espanyol fins que no sobrepassen als agents de les forces de seguretat que la custodien.

A la seua arribada al govern el 2018, el PSOE va decidir mantindre el recurs interposat per l’anterior executiu del PP, a pesar que els socialistes es van comprometre a paralitzar les devolucions sumàries. És més, el 2015 van presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la llei de seguretat ciutadana –coneguda com a llei mordassa–, igual que van fer altres grups de l'oposició. El Tribunal de Garanties encara no s’ha pronunciat sobre aquest tema.

Entre els preceptes de la llei impugnats pel PSOE està la disposició final primera que estableix el següent: “Els estrangers que siguen detectats [...] mentre intenten superar els elements de contenció fronterers per a travessar irregularment la frontera, podran ser rebutjats a fi d’impedir la seua entrada il·legal a Espanya”.

Malgrat aquesta postura inicial dels socialistes, el PSOE va defensar la necessitat d’esperar el pronunciament del Tribunal Europeu de Drets Humans abans de suprimir aquesta pràctica. El mateix Ministeri de l’Interior, amb Fernando Grande-Marlaska al capdavant, ha al·legat que es feien les devolucions “en compliment a la legislació vigent”.

El govern espanyol diu que la sentència aclareix la labor dels agents

La ministra d'Afers Estrangers, Arancha González Laya, ha dit que la sentència aclareix el que poden fer els guàrdies civils i, des d'aquest punt de vista, la considera positiva.

González ha expressat respecte total a les decisions judicials i considera que la sentència ha de tindre's en compte en les actuals discussions europees sobre com gestionar les migracions.

Per la seua banda, sindicats policials i associacions de guàrdies civils han celebrat la decisió del TEDH, però han exigit al Ministeri de l'Interior un protocol que aclarisca com han d'actuar els agents davant de l'entrada irregular d'immigrants.