Ascens i caiguda de Joan Carles I, un rei acorralat per les sospites de corrupció

La història del rei emèrit Joan Carles I, de 82 anys, no és una història convencional. Nascut a l'exili (Roma, 5 de gener de 1938) es va saltar la línia successòria, ja que son pare, Joan de Borbó, no va regnar mai. El 14 de maig de 1962 va contraure matrimoni a Atenes amb la princesa Sofia de Grècia, i van començar a viure al palau de La Zarzuela. En 1963 va nàixer la primera dels tres fills que ha tingut, la infanta Elena, dos anys més tard la infanta Cristina i en 1968 el príncep i actual rei Felip VI.

La mateixa dictadura que va impedir que son pare fora rei, el va coronar com a hereu del franquisme. Després de la mort Francisco Franco, Joan Carles va ser proclamat rei el 22 de novembre de 1975. Una herència, el franquisme, que va aconseguir esborrar amb un altre gest que va marcar la història d'Espanya i que el va consagrar com el rei de la democràcia. La seua intervenció va ser clau després del colp d'estat del 23-F de 1981: "La corona com a símbol de la permanència i unitat de la pàtria no pot tolerar den cap forma, accions o actituds de persones que pretenen interrompre per la força el procés democràtic", van ser les seues històriques paraules.

El rei de la Transició, el demòcrata que va parar el 23-F

Durant molts anys, la imatge pública del rei va ser la del motor del canvi, el rei de la transició, el demòcrata. El seu paper a la Transició espanyola i la seua intervenció durant l'intent de colp d'estat, el seu suport a la unitat europea i la seua contribució a l'hora d'estretir relacions diplomàtiques han sigut objecte de diversos homenatges, reconeixements, premis i guardons internacionals. Un home familiar, esportista (amant de la vela i l'esquí) amb un caràcter espontani i natural, que va crear un exèrcit d'autoanomenats joancarlistes, un rei molt ben vist pel poble espanyol pel seu caràcter planer.

"Per què no calles?", la frase del rei a Chávez que va fer la volta el món

La popularitat del monarca emèrit va pujar enormement amb la frase "Per què no calles?", que va dirigir el 10 de novembre de 2007 al president de Veneçuela, Hugo Chávez. Va ser en la XVII Cimera Iberoamericana de caps d'Estat, a Santiago de Xile, després que Chávez interrompera repetidament el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i haguera qualificat de feixista l'expresident, José María Aznar. L'oració es va convertir ràpidament en un fenomen social i d'internet.

Però la seua imatge davant els mitjans de comunicació i davant l'opinió pública comença a deteriorar-se arran del cas Nóos, un juí per corrupció que implicava directament una de les seues filles, la infanta Cristina, i al seu espòs, Iñaki Urdangarín. La família va ser l'origen del primer gran terratrémol de la corona i el rei no va dubtar a desmarcar-se públicament del seu gendre el 12 de desembre de 2011, quan iniciava el camí a la presó per corrupció.

"Ho sent molt, m'he equivocat i no tornarà a ocórrer", l'inici del declivi

Mentre els espanyols patien els durs efectes de la crisi econòmica, el 2012 el monarca va patir un accident a Botswana pel qual va haver de ser evacuat a Espanya. Amb aquest contratemps es va descobrir que el rei havia viatjat al país africà per a participar en una cacera d'elefants patrocinada per influents homes de negocis saudites i organitzada per l'aleshores amant Corinna Larsen. "Ho sent molt, m'he equivocat i no tornarà a ocórrer", van ser les paraules que va pronunciar el 18 d'abril de 2012. Aquest gest inèdit, el d'un monarca que demana perdó, va més allà de la fotografia que l'emmarca, un rei que posa davant un elefant abatut en una cacera a la llunyana Botswana. Aquest moment marca el principi del declivi de Joan Carles I.

Els problemes de salut del monarca semblaven un reflex de la debilitat de la corona. Espanya travessava una profunda crisi econòmica i en aquest context, el juny del 2014, el rei Joan Carles I abdicava el tro en el seu fill Felip VI d'Espanya: "He decidit posar fi al meu regnat i abdicar la corona d'Espanya". Es va decretar, no obstant això, que Joan Carles conservara de manera vitalícia i honorífica el títol de rei, el tractament de Majestat i honors anàlegs als de l'hereu de la Corona.

L'aparició en l'escena pública, política i judicial, de Corinna Larsen

Cinc anys després, en 2019, va comunicar que abandonava definitivament la vida institucional. Però, sens dubte, és l'aparició en l'escena pública, política i sobretot judicial, de Corinna, la coneguda com a amiga entranyable, la peça del tauler que ha fet l'escac i mat definitiu al rei. A Suïssa, la justícia investiga si 100 milions de dòlars que el rei Joan Carles va rebre en 2008, de part del ja mort rei saudita Abdullah, van ser una comissió per l'adjudicació a empreses espanyoles de la construcció del tren d'alta velocitat a la Meca. D'aquesta quantitat, el rei emèrit va entregar 65 milions a Corinna Larsen "per gratitud" S'investiga a més si va retirar en efectiu entre 100.000 i 200.000 euros al mes d'aquell compte suís entre 2008 i 2012 per a cobrir "despeses personals" no declarades.

Enguany, a causa de les creixents sospites de corrupció, va ser despullat per Felip VI de l'assignació pressupostària que percebia de la Casa del Rei i al març, el monarca va renunciar a l'herència que li poguera correspondre tenint en compte els orígens foscos de la fortuna de l'excap d'Estat. La Constitució estableix la inviolabilitat del cap d'Estat, per la qual cosa impedeix que la justícia investigue qualsevol conducta comesa pel monarca mentre ocupe el tron, però el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, està disposat a revisar la inviolabilitat del rei.

Mentrestant, Joan Carles I fa un pas arrere i abandona el Palau de la Zarzuela, on ha viscut més de 57 anys. Trasllada la seua residència fora d'Espanya arran, segons ha assegurat la Casa del Rei en un comunicat, de la repercussió pública de "certs esdeveniments passats de la seua vida privada".