La Comunitat Valenciana empitjora en Matemàtiques i Ciències en el primer PISA amb la Lomque

El rendiment acadèmic de l’alumnat valencià ha baixat 2,5 punts en Matemàtiques i 3,2 en Ciències, segons l’últim informe internacional PISA 2018 respecte a l’anterior de 2015. Els estudiants de 15 anys es tornen a situar per sota de la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) en el primer estudi després d’implantar-se la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe) en quart d’ESO.

La puntuació valenciana ha passat de 485 a 473 –la mitjana internacional és de 489– i de 494 a 478 –davant 489–, mentre que la caiguda en l’àmbit estatal s’accentua encara més. Les xifres espanyoles han baixat a 481 punts en Matemàtiques –4,5 punts menys que en 2015– i 483 en Ciències –9,5 punts menys–, nivells similars als d’Hongria i Lituània, mentre que la classificació torna a estar liderada per la Xina i Singapur en les dues proves.

Els alumnes espanyols de 15 anys han baixat 4,5 punts en Matemàtiques i fins a 9,5 punts en Ciències en l’informe internacional PISA 2018 respecte al de 2015 i s’han tornat a situar per davall de la mitjana de l’OCDE en el primer estudi després d’implantar-se la Lomce en quart de l’ESO.

L’OCDE ha publicat aquest dimarts els resultats de 79 països, que arriben a Espanya envoltats de polèmica en haver-se ajornat les dades de compressió lectora després de detectar-se “anomalies” en algunes respostes d’alumnes en diverses comunitats autònomes. Aquestes anomalies afecten principalment la prova de Lectura, mentre que els resultats de les competències en Matemàtiques i Ciències “semblen estar afectats en molt menor mesura per aquest comportament anòmal”, ha manifestat l’OCDE.

Resultats per comunitats autònomes

Per comunitats autònomes, Navarra (503) i Castella i Lleó (502) són les millor situades en Matemàtiques enfront d’Andalusia (467), Canàries (460), Melilla (432) i Ceuta (411). En Ciències, Galícia (510) i Castella i Lleó (501) encapçalen la llista i la tanquen també Andalusia (471) i Canàries (470), seguides per Melilla (439) i Ceuta (415).

L’organització internacional considera que 30 punts de diferència impliquen un curs escolar, la qual cosa ocorre entre Navarra i Canàries en Matemàtiques (43 punts) i Galícia i les Canàries en Ciències (40 punts).

La Comunitat de Madrid, que ha demanat que no es publique el PISA sobre Espanya en considerar que les “anomalies” detectades afecten a tot el conjunt, ha obtingut en Matemàtiques 486 punts (503 en l’edició 2015) i en Ciències 487 (516).

Resultats als països veïns

Si ens fixem en els països de l’entorn, França (495, Matemàtiques i 493, Ciències), Portugal (492 i 492) i Itàlia (487 i 468) trauen millors resultats, excepte en Ciències l’alumnat italià.

Eixides laborals

Entre els joves espanyols que obtenen millors resultats en Matemàtiques o Ciències, un de cada tres xics vol treballar com a enginyer o una professió de ciències, mentre que en les xiques baixa a una de cada cinc. No obstant això, entre les dones tres de cada deu aspiren a treballar en el sector sanitari, davant dos de cada deu en el cas dels homes. Destaquen les dades d’aspirants a treballar en el sector de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), un 10% en el cas dels xics i només l’1% de les xiques.

Quant a l’equitat i el nivell socioeconòmic, l’OCDE conclou que els directors dels col·legis a Espanya són els que de mitjana –49% davant el 34% de mitjana–  declaren haver tingut més reduccions de personal i material. Una situació, a més, que ha afectat especialment els col·legis amb desavantatges.

Menys casos d’assetjament que la mitjana internacional

L’informe assenyala que els estudiants espanyols pateixen assetjament “menys sovint” que els de la mitjana de l’OCDE –17% davant el 23%–, i estan “més satisfets” amb les seues vides –74% davant el 67%– i el 96% ha declarat estar majoritàriament feliços. En canvi, el 39% dels alumnes espanyols –26% a l’OCDE– reconeixen que els seus professors “han d’esperar molt de temps” al fet que la classe mantinga silenci. Així mateix, el 30% dels estudiants espanyols va contestar que s’havia absentat un dia de classe i el 44% que havia arribat tard.