La Comunitat Valenciana, líder en banderes blaves amb 135
Espanya ha perdut 28 banderes blaves fins a aconseguir 566 insígnies a les platges, 98 ports i 5 embarcacions sostenibles.
La Comunitat Valenciana és líder pel que fa a platges amb banderes blaves, amb un total de 135, tres més que l’any passat. La segueixen Galícia (107), Catalunya (97), Andalusia (79), les Illes Balears (44) i Canàries (43). Enguany són dos les platges del litoral valencià les que estrenen aquesta distinció: la de Marines, a Nules (Plana Baixa), i l’Espigó, a Altea (Marina Baixa).
L'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), promotora de la iniciativa, ha difós aquest dimarts la llista de banderes blaves per al 2019, que sumen un total de 669 (566 platges, 98 ports i 5 embarcacions sostenibles). D'aquesta manera, Espanya ha perdut 25 banderes blaves a les seues platges fins a situar-se en 566. Això significa un 4% menys respecte de les 590 de l'any passat, encara que continua liderant sense interrupció el rànquing des de 1987.
Alt nivell d'exigència
En aquesta ocasió, la caiguda del nombre banderes a les platges és tres vegades superior a l'últim descens, quan se'n van perdre set. Un descens que confirma "l'alt nivell d'exigència" per a aconseguir el distintiu, segons els seus responsables.
Aquesta temporada hi ha en total 28 banderes menys, que són 25 de platges i 3 de ports, encara que, d'altra banda, set platges n'estrenaran, ha indicat el president d'Adeac, José Ramón Sánchez Moro, que ha sigut especialment crític amb els quiosquets de platja que "no compleixen les ordenances que regeixen aquests espais públics".
Distintiu de turisme sostenible o còmode?
La bandera blava és un distintiu que atorga cada any, en l’àmbit internacional, la Fundació Europea d’Educació Ambiental. A Espanya és l’Adeac la que revisa els criteris de les platges amb bandera per a verificar que compleixen els requisits, ja que la Fundació no hi té presència directa.
Els últims anys s’ha generat una certa polèmica pel que fa a les banderes blaves. Les veus més crítiques afirmen que, en lloc de ser un guardó relacionat amb el turisme sostenible, són més prompte un distintiu que aporta valors de comoditat, seguretat i serveis per a turistes. Un estudi dut a terme a les Illes Balears i les Canàries conclou que lluir una bandera blava no implica necessàriament que la platja estiga més cuidada ni que es faça una millor gestió ambiental que les que no en tenen.
