La Covid-19 redueix en un 30% la detecció del VIH a la Comunitat Valenciana

El 2020 no està sent un bon any per a la lluita contra el VIH i la SIDA. Amb l'arribada del coronavirus, molts serveis de detecció i d'assistència a les persones VIH positives van veure's reduïdes o, en el pitjor dels casos, tancades. Una realitat que ha reduït la capacitat assistencial que reben les persones que estan infectades amb aquest virus o que pertanyen a col·lectius de risc.

Este fet no ha passat desapercebut per a les associacions que lluiten contra el VIH i la sida. Des de Calcsicova, la plataforma que engloba nou associacions que lluiten contra el VIH en el nostre territori, informen que, des de gener a novembre del 2020, s'han fet un 30% menys de proves de detecció del VIH que en el mateix període de l'any anterior. En mesos com el d'abril del 2020, cap associació va poder fer proves de detecció, i algunes d'elles no van poder oferir assistència fins que va acabar l'estiu. I esta és una xifra que només parla del nombre de proves ràpides que es fan en associacions i ONG. Tot i que la conselleria no ha pogut remetre a À Punt les xifres per a calcular les variacions en la detecció del VIH, els professionals sanitaris afirmen que en el sistema públic la reducció en el nombre de proves realitzades també frega el 30%.

La dada es torna preocupant si tenim en compte la taxa de positivitat que presenta el nostre territori en relació amb les proves fetes. Segons l'última actualització de la Conselleria de Sanitat, en el 2019 el Centres d'Informació i Prevenció de la Sida (CIPS) van realitzar un total de 5.590 proves, 118 de les quals van resultar positives, cosa que fixa l'índex de positivitat d'estos centres en un 2,11%. Si es té en compte que en el 2020 es van fer, aproximadament, un 30% menys de proves (al voltant de 1.600 proves menys) i que, d'estes, un 2% podrien resultar potencialment positives, estaríem parlant que en el 2020 és possible que més de 30 persones VIH+ hagen quedat sense diagnosticar en no poder fer-se la prova en un CIPS. Un nombre que només parla de la caiguda de detecció en els centres. Possiblement, en el total de la xarxa assistencial (atenció primària, proves serològiques, associacions i ONG), la xifra de persones sense detectar –i potencialment infeccioses– podria resultar molt més alta.

També es reduïx l'atenció a infectats i col·lectius de risc

Des de Calcsicova i les entitats que l'integren també s'ha denunciat que l'alerta sanitària generada pel coronavirus ha derivat en que alguns pacients VIH+ hagen tinguts dificultats per a continuar amb els tractaments antiretrovirals, un tractament clau perquè les persones VIH positives puguen conservar la seua qualitat de vida. Tot i això, tant les associacions com els professionals de la Conselleria afirmen que esta parada en la dispensació de medicaments ha sigut puntual i que ha tractat de solucionar-se tan prompte com ha sigut possible a través de la xarxa de farmàcies del nostre territori.

Una altra reivindicació es deriva del fet que el coronavirus ha parat la dispensació de la profilaxi preexposició, popularment coneguda com a PrEP. Este tractament preventiu, que va arribar al sistema públic fa un any, evita que les persones negatives puguen contagiar-se de persones VIH+ en el cas que es produïra un contacte de risc. Esta estratègia de prevenció (que en el cas dels contactes sexuals sempre ha de ser complementada amb l'ús de preservatiu), només s'administra en centres hospitalaris que estiguen habilitats per a dispensar-lo. La intenció dels col·lectius és facilitar l'accés a la PrEP i que no només haja de ser dispensada en contextos hospitalaris, ja que com afirma el cap del servei d'Infecciologia de l'Hospital General de València, Miguel García Deltoro, "les persones VIH negatives no estan malaltes". Deltoro opina en el mateix sentit que organitzacions com Calcsicova o Cesida, afirmant que la profilaxi preexposició seria més accessible si es dispensara, per exemple, als CIPS.

L'estigma encara continua viu

Amb el lema #HuiMésQueMai, hui les associacions reivindiquen que, amb l'arribada del coronavirus, els col·lectius més vulnerables a infectar-se de VIH (migrants, treballadores del sexe, dones trans, usuaris de drogues i persones sense sostre) encara estan més desprotegits. Calcsicova, que en este dia se situa al capdavant de les reivindicacions en el nostre territori, també denuncia que per a combatre el VIH, s'ha de garantir l'accés universal a la salut, sobretot tenint en compte els canvis que hi ha hagut amb la pandèmia.

Però una vegada més, el Dia Mundial de la Lluita contra el VIH i la SIDA és un dia en el qual els col·lectius reivindiquen que no s'ha de tindre por de les persones VIH positives ni de sometre's a una prova diagnòstica, ja que la detecció precoç és clau per a contindre la malaltia. Carlos Gómez, president de Calcsicova, diu que és molt important el fet de "traure la borsa de persones VIH+ ocultes" perquè són aquestes les que estan provocant les noves infeccions. Per a aconseguir-ho, Gómez considera necessari que es naturalitze que, si es practiquen pràctiques de risc, qualsevol persona s'hauria de sotmetre's a una prova diagnòstica a l'any. A més, recorden que estes poden realitzar-se de manera gratuïta, anònima i confidencial a través d'associacions o de la xarxa assistencial pública.

Per últim, el president de Calcsicova vol incidir en una reivindicació que s'ha fet més forta en els últims anys: "Intransmissible és igual a indetectable". A través de les sigles I=I, els col·lectius que lluiten contra el VIH i la sida volen recordar que, amb els tractaments antiretrovirals actuals, és impossible que una persona correctament medicada transmeta el virus. Per tant, que la societat prenga consciencia que les persones amb tractament per al VIH+ no contagien el virus resulta clau per a garantir la no discriminació dels infectats.

Avanços en la investigació d'una possible vacuna per al VIH

Des que va descobrir-se el virus de la immunodeficiència humana l'any 1981, no s'ha descobert cap vacuna que siga plenament efectiva a l'hora de previndre infeccions. Però la investigació podria canviar prompte aquesta situació. De fet, l'any passat va anunciar-se que l'Hospital General de València començaria un assaig clínic per a l'anomenada vacuna Mosaico. Malgrat això, amb l'arribada de la pandèmia del coronavirus els assajos van haver de detindre's, i no van poder reprendre's fins fa ben poc, acabat novembre del 2020. Esta vacuna, que ja es troba en fase 3 (com ara les vacunes contra el coronavirus més avançades) podria impedir que les persones inoculades s'infectaran amb VIH. Tot i això, el cap d'Infecciologia del General de València afirma que la va vacuna arribarà, sent optimistes, en un termini de 3 a 5 anys. Això s'explica pel fet que esta vacuna la conformen quatre dosis que s'administren al llarg d'un any, fet pel qual els resultats de les investigacions es voran dilatats en el temps.