La matança d'Atocha, la nit negra de la Transició
El 24 de gener de 1977 cinc terroristes d'extrema dreta assassinaren cinc persones i en deixaren 4 ferides.
La matança d'Atocha es va produir la nit del 24 de gener de 1977. Una nit negra en la Transició espanyola. Cinc advocats de Comissions Obreres i militants del Partit Comunista va ser assassinats i 4 més van resultar ferits al número 55 del carrer d'Atocha de Madrid en un atemptat perpetrat per cinc terroristes d'extrema dreta.
Sembla que buscaven el dirigent comunista Joaquín Navarro, el secretari general en aquell moment del Sindicat de Transports de CCOO a Madrid, que havia convocat una vaga al sector. Com que no el trobaren, assassinaren tots els que hi havia al despatx.
Hi moriren els advocats laboralistes: Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz i Francisco Javier Sauquillo; l'estudiant de Dret Serafín Holgado, i l'administratiu Ángel Rodríguez Leal. Quedaren ferits Miguel Sarabia Gil, Alejandro Ruiz-Huerta Carbonell, Luis Ramos Pardo i Lola González Ruiz, la dona de Sauquillo. Els supervivents recorden amb horror com els van amenaçar a punta de pistola i com començaren a disparar sense “cap tipus de mirament”.
El 4 de març de 1980 els van condemnar com a “grup activista i ideològic, defensor d'una ideologia política radicalitzada i totalitària no conforme amb el canvi institucional que s'estava operant a Espanya”, José Fernández Cerrá, l'ara detingut Carlos García Juliá, a 193 anys de presó, i Francisco Albadalejo, a 73 anys.
Albadalejo va morir l'any 1984, Cerrá en va complir 12 i està en parador desconegut, i l'ara detingut, Carlos García Juliá, en va passar 14 a la presó, va obtindre la llibertat condicional al 1991, i va fugir al Paraguai aprofitant un permís per a eixir d'Espanya l'any 1994. Juliá va ser detingut a Bolívia uns anys més tard per tràfic de drogues i la justícia espanyola esperava l'extradició des de feia anys. Ara l'han trobat al Brasil, des d'on l’extradiran a Espanya.
Una de les advocades del bufet era l'ara alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, que va poder evitar l'atemptat perquè Luis Javier Benavides la va cridar al seu despatx per a una reunió.
