• VÍDEO | ‘Les llavors que van creixent’, el documental sobre els crims del franquisme a Paterna

    Notícies Societat | l’ Horta | 13/02/2019 21:49
    Elena Tamarit Escrivà

    El documental sobre la fossa 22 del cementeri de Paterna pot veure’s com una narració que comença i acaba amb l’exhumació de 33 víctimes afusellades pels franquistes. Però el que pretenen els directors i guionistes, Óskar Navarro i Sergi Tarín, és visibilitzar que el drama dels represaliats l’hereten els familiars i continua amb la falta de “veritat, justícia i reparació”.

    En Les llavors que van creixent. Fossa 22, les guies són les converses dels descendents dels represaliats, l’equip d’experts implicat en els treballs d’excavació i, també, el veïnat del poble de l’Horta. “Tinc l’obligació i el deure moral de recuperar les restes del meu avi i soterrar-lo de manera digna”, conta Amelia Hernández Monzó, presidenta de l’Associació de Familiars de les Víctimes i neta de Manuel Hernández Sáez. Així ho va demanar fa dècades el mateix Manuel, xòfer de Carlet que va morir als 23 anys, en una carta de comiat que va escriure l’últim dia de la seua vida.

    Familiars de les víctimes en acabar els treballs d’exhumació, en un fotograma del documental / Arxiu

    A través dels testimonis que comparteixen, i gràcies al minuciós treball de l’historiador Vicent Gabarda en el llibre Els afusellaments al País Valencià, es fa un recorregut per les vides d’aquells que van assassinar el 28 de juliol de 1939. “Començàrem a investigar fa anys, i ens vam adonar que havíem de contar aquesta història que a penes es coneixia”, ha explicat durant una entrevista telefònica el director Óskar Navarro.

    Veí de Paterna i membre de l’Ateneu Republicà del municipi, Navarro ha destacat que sentia la necessitat de documentar uns successos que impliquen més de 2.300 persones afusellades a Paterna, provinents de més de 60 municipis valencians i prop de 20 ciutats de tot l’Estat espanyol.

    L’equip d’ArqueoAntro durant l’exhumació, en un fotograma del documental / Arxiu

    Tres víctimes desaparegudes

    Les víctimes assassinades d’un tir al cap pels militars franquistes aquella nit d’estiu de 1939, ascendeixen a 39 veïns de municipis com Iàtova, Sagunt, l’Alqueria de la Comtessa, Alberic o Manises, entre d’altres. No obstant això, dins de la fossa 22 únicament van trobar 33 cossos. “Dos d’ells els havien soterrat en altres fosses individuals i un altre el van traslladar al cementeri general de València eixe mateix dia”, ha detallat el director arqueològic d’ArqueoAntro, Miquel Mezquida. “Però ens falten tres persones més que donem per desaparegudes”, ha afegit en declaracions a À Punt Notícies.

    Presa de mostres d’ADN als familiars de les víctimes, en un fotograma del documental / Arxiu

    Projecció del documental al Centre de la Beneficència

    Aquest llargmetratge, produït per la Diputació de València, és una continuació dels documentals El Terrer, un poble emmudit (2012) i Dones de novembre. Les fosses clandestines del franquisme (2015), aquest últim guanyador del Premi al Millor Documental del Festival de Cinema Ciutadà Compromés, en l’edició de 2016.

    La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, membres d’ArqueoAntro i familiars de les víctimes, davant del jutjat de Paterna / Arxiu

    Amb una duració d’una hora i quart, Les llavors que van creixent. Fossa 22 es projectarà aquest dijous, 14 de febrer, a la sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural de la Beneficència. L’acte comptarà amb l’actuació musical d’Enrique Villarreal, conegut com el Drogas, que ha col·laborat en la banda sonora del film i en nombroses iniciatives perquè les víctimes del franquisme no caiguen en oblit.