L’estratègia de convivència amb la xilel·la a les Balears no és aplicable a Alacant
Tècnics de les Illes dissuadeixen els agricultors valencians de mantindre el cultiu d'ametlers en les zones afectades pel risc de contagi a la península.
El cultiu d'ametlers en secà en la península Ibèrica és incompatible amb una situació de contagi per Xylella fastidiosa. Així ho han explicat els tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura, Pesca i Alimentació de les Illes Balears a la delegació valenciana que aquests dies visita l'arxipèlag, per conéixer els treballs contra aquest bacteri que afecta els ametlers del nord d'Alacant i la contenció del qual obligarà a destruir més de 50.000 arbres.
Des que van registrar a Mallorca els primers positius per xilel·la d'Espanya, el novembre del 2016, els investigadors han constatat que el patogen es troba escampat per totes les Illes i en diverses varietats, més i menys agressives, que afecten un ampli ventall d’espècies vegetals.
Els tècnics balears han explicat que, donat l’abast del contagi, la impossibilitat d’eradicar-lo i la frontera natural de la mar els han dut a aplicar una estratègia d'adaptació amb el patogen, que no es podria aplicar a la Península, atenent al risc de contagi a la resta del continent.
L'adopció d'una estratègia de convivència, com a alternativa a la destrucció d'arbres contagiats que marca el protocol europeu, és una de les principals reivindicacions que abandera Asaja Alacant, què defensa els interessos d’una part dels llauradors afectats.
Eladio Aniorte, el secretari general d'aquesta organització agrària, és un dels membres de la delegació valenciana, que encapçala el director general d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Roger Llanes, i on també participen els presidents d'AVA-Asaja, Cristóbal Aguado; de la Unió de Llauradors, Ramon Mampel; i de la patronal dels viveristes, Asfplant, José Vicente Almudéver; així com representants de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana, de la Coordinadora d'Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) i de la Unió de Xicotets Agricultors i Ramaders (UPA).
Els membres de la delegació valenciana han pogut conéixer els treballs contra el bacteri a Mallorca i Eivissa, on es dona la subespècie pauca de la xilel·la, una de les soques més virulentes, que causa la mort accelerada de milers d'oliveres en l'illa.
Aquesta soca -diferent de la que han trobat a Alacant, on només han identificat la subespècie multiplex de la xilel·la- ha mort un milió d'oliveres a la regió sud-oriental italiana de la Pulla en poc més de cinc anys.
