• L'exconseller delegat del Banc de València accepta un any i mig de presó pels delictes d'administració deslleial i falsedat

    Notícies Societat | 05/12/2019 18:09
    À Punt NTC
    Domingo Parra va manipular els procediments de l'entitat per a afavorir al Grup Soler

    Domingo Parra, a la seua arribada a l'Audiència Nacional en imatge d'arxiu / Eduardo Parra - Europa Press

    L'exconseller delegat de Banc de València Domingo Parra ha acceptat un any i mig de presó per un delicte d'administració deslleial i altres sis mesos de presó per falsedat i ha reconegut, davant el tribunal de l'Audiència Nacional, que va manipular els procediments interns de l'entitat a fi de concedir crèdits favorables al Grup Soler. Aquesta actuació va causar un crebant de 93 milions d'euros.

    Durant la seua declaració davant la secció quarta de la sala penal de l'Audiència Nacional el passat 26 de novembre, Parra es va limitar a reconéixer els fets recollits en els escrits tant de la Fiscalia Anticorrupció, que l'acusava per administració deslleial i de l'Advocacia de l'Estat en nom del FROB i CaixaBank, que afegia un càrrec per falsedat.

    El reconeixement és fruit de l'acord aconseguit amb les tres acusacions i li ha implicat una rebaixa de la possible condemna. Serà la Sala qui decidirà si troba acreditats els dos delictes.

    Anticorrupció demanava inicialment quatre anys de presó per a ell per les maniobres a favor de les empreses de Bautista Soler, Victoria Soler i el seu marit, Vicente Fons. Però la sol·licitud s'ha quedat en any i mig pel reconeixement dels fets i perquè ja ha abonat 100.000 euros en responsabilitat.

    Parra assumeix així que va ser responsable d'una operació de crèdit en cascada per import de 312 milions d'euros l'any 2007 a favor del Grup Soler perquè la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) poguera adquirir una participació en Metrovacesa.

    L'operació, desenvolupada en 2007 i de la qual ell era l'únic coneixedor, va ser aprovada sense anàlisi de viabilitat i avaluació de riscs preceptius i era desproporcionada. I és que representava quasi el 24% dels recursos propis del banc i el 38% dels seus recursos bàsics, cosa que contravenia diversos dels acords del consell d'administració.