Mor Paco Aura, l'últim supervivent valencià del camp de concentració de Mauthausen

Francesc Aura Boronat, l'últim supervivent valencià del camp d'extermini de Mauthausen, ha mort als 99 anys a Alcoi, la seua ciutat natal. La va abandonar als 17 anys per a lluitar al costat de la República contra les tropes franquistes i no va tornar a xafar-la fins a dues dècades després.

Paco Aura era memòria viva de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial. També un dels últims testimonis vius de la repressió de l'Alemanya nazi. 

Després de lluitar contra els revoltats de Franco, va acabar en un camp de treball a França, on va contribuir a la construcció de l'anomenada línia Maginot, un sistema de fortificacions que aspirava a contindre l'exèrcit de Hitler.

Després de derrota francesa i que el règim franquista rebutjara acollir els espanyols amb passat republicà, Aura va ser traslladat al camp de concentració Mauthausen, a Àustria. Unes instal·lacions que eren sinònim de mort segura: allí van perdre la vida prop de 5.000 dels 7.000 espanyols que hi foren deportats. 

I l'alcoià deixà de ser Paco Aura per a convertir-se en el 4.208, el número de presoner que li assignaren en el procés de deshumanització habitual de l'Alemanya nazi contra els adversaris.  

"Allí s'entrava per la porta i s'eixia pel fumeral del crematori —explicava Aura en un reportatge del programa Dossiers, de RTVV— No hi havia una altra possibilitat de sobreviure més que el terror continu de cada dia, la pedrera o els treballs que estaven preparats per als presos." 

Quatre anys i nou mesos va suportar i va superar Aura abans de l'alliberament de Mauthausen per les tropes aliades. 

Al límit de les forces, després de prop d'un lustre sobrevivint als treballs forçosos més degradants, va viure la salvació sense alegria, superat per la fam, la confusió i la por pel futur, segons ha manifestat diverses vegades als historiadors i als periodistes.

Refugiat a França, Aura no va poder tornar a Alcoi fins al 1953: xafava prop de la quarentena el poble que havia deixat d’adolescent. 

Convertit en heroi, sense buscar-ho, llibres, documentals i un còmic han conservat el seu testimoni per a les generacions futures.

A pocs dies de complir un segle de vida, que hauria fet el 30 de desembre, el republicà vivia feliç, envoltat de la família i reconegut pels veïns, que han batejat un dels ponts d'Alcoi amb el seu nom en memòria de les víctimes de l'Holocaust.

Alcoi mantindrà l'homenatge en el centenari del naixement

"Ens ha deixat una persona que sempre formarà part de la història d'Alcoi i de la humanitat. Paco era exemple de tot allò bé que té l'ésser humà i va dedicar la vida a recordar-nos la part més fosca de la història de la humanitat perquè mai tornara a succeir", ha apuntat l'alcalde d'Alcoi, Toni Francés (PSPV).

L'ajuntament, que tenia previst celebrar el centenari del seu naixement amb una exposició i la reedició d'un llibre amb la seua vida, mantindrà l'acte com un homenatge post-mortem.