• Primeres intervencions per a recuperar els soldats caiguts durant la Guerra Civil a Vistabella del Maestrat

    Notícies Societat | l’ Alcalatén | 17/08/2020 15:02
    Elena Tamarit Escrivà

    La informació que hi ha sobre el període de la República i la Guerra Civil a Vistabella del Maestrat era bàsicament que els milicians eren uns criminals, que mataren el cura “i poc més”. Són paraules d’Antonio Giner, veí d’aquest municipi de l’Alcalatén que lamenta que la resta de la història quedara silenciada. Les tropes franquistes avançaren en aquest territori el 3 de juny de 1938 i deixaren al seu pas multitud de cadàvers, un dels quals s’ha aconseguit exhumar aquest cap de setmana al Mas de Marimon.

    Han sigut tres jornades d’excavació a càrrec de l’equip d’ArqueoAntro, que ha treballat laboriosament per tal de recuperar les restes del que sembla ser un soldat republicà caigut durant la retirada després de l’entrada feixista. “Tota la línia de muntanya des de Penyagolosa fins a Vistabella estava fortificada i aguantaren el que pogueren”, explica Giner, que forma part del Grup per la Investigació de la Memòria Històrica de Castelló i del Centre d’Estudis de Penyagolosa. També recorda que cap a mitjan maig van entrar per Puertomingalvo i Mosquerola, van ocupar algunes masies i en el moment que van començar a avançar “van durar molt poc”. Consideren que el soldat va morir en aquest enfrontament quan es dirigia cap a Atzeneta i que el soterraren ràpidament els seus companys d’unitat, perquè els franquistes “ni s’entretenien a fer aquestes coses”. Un veí que passejava per la zona va trobar algunes de les restes òssies fa un parell d’anys, a superfície de la terra, indefens davant de les inclemències del temps i del pas dels animals per la zona.


    L’equip d’ArqueoAntro durant els treballs d’exhumació / E. T. E.

    Aquesta primera intervenció formava part de l’edició XI de les Jornades de Memòria Històrica realitzades cada any al municipi, anul·lades en l’últim moment a causa d’un rebrot de coronavirus. El grup d’ArqueoAntro, però, ha continuat l’actuació amb un grup d’experts reduït i respectant les mesures de protecció per tal que no es perderen unes restes que es trobaven en molt mal estat de conservació.

    “Els soldats republicans són els eterns oblidats”, ha destacat a À Punt Javier Iglesias, director antropòleg d’ArqueoAntro. Iglesias ha reivindicat la necessitat de crear un banc d’ADN de les víctimes com ho han fet anteriorment Catalunya, el País Basc i Navarra. Però com sempre, està el problema del finançament. L’organització d’aquesta breu Campanya del Front del Llevant, de la qual s'encarrega des de fa huit anys l’associació científica, no podria haver-se celebrat si no fora per la voluntarietat d’un equip de professionals del món de l’arqueologia i l’antropologia.


    ArqueoAntro

    Almenys, el consistori de Vistabella s’ha fet càrrec de l’allotjament i la manutenció del grup. “És una llàstima perquè som un ajuntament amb un pressupost xicotet, però ja és hora de recuperar la història del poble”, ha apuntat l’alcalde, Jordi Alcon, durant una visita als treballs. El regidor ha avançat que pretenen demanar una subvenció per a començar a exhumar les set fosses que tenen ubicades al terme municipal, una reparació que considera necessària “per a dignificar les persones”.


    Excavació a Mas del Collet / E. T. E.

    Excaven trinxeres al Mas del Collet


    L’associació científica va començar a localitzar fa uns anys un mapa de les trinxeres on podrien estar soterrats almenys onze caiguts, gràcies als testimonis orals i el fet que una d'aquestes va estar senyalitzada per una família de la localitat. En tres d’aquestes fortificacions han començat a treballar també aquest cap de setmana a la recerca de més cossos per a donar-los una sepultura decent. Amb un temps limitat, han aconseguit recuperar peces de vaixella del primer terç del segle XX i una pesseta de l’any 1953. Esperen poder continuar els treballs en un futur pròxim. “Ací la gent va patir molt la repressió, furgues un poc i trobes històries molt humanes”, ha emfatitzat Giner, sobre un territori carregat de records que s’han tractat de tapar des de fa dècades i que ara continuen sense ser “un tema prioritari”. “Intentem que l’Ajuntament faça un catàleg i restaure les trinxeres i el camp d’aviació republicà, que siguen visitables per a recuperar la memòria”, ha expressat.


    Troballes durant d’excavació a Mas del Collet / ArqueoAntro