• Asseguren que la nova llei de protecció de dades no és una carta blanca per a enviar propaganda electoral

    Notícies Societat | 22/11/2018 12:06
    Lorena Hernández

    Els partits polítics tindran l’opció d’emprar dades personals relacionades amb les opinions polítiques obtingudes de pàgines web o d’altres àmbits públics i enviar propaganda electoral per mitjans electrònics, que no seria considerada spam. Així ho arreplega la llei de protecció de dades i garantia dels drets digitals aprovada al Senat. Una decisió que ha despertat la controvèrsia i el debat.

    Tanmateix, fins a quin punt es poden veure els drets dels usuaris i les usuàries afectats? Segons Ricard Martínez, professor de Dret Constitucional de la Universitat de València, la nova regulació té garanties i no suposarà en cap cas donar carta blanca als partits polítics. Aclareix que allò que s’ha fet és regular mínimament les campanyes electorals en el món digital, que no disposava de normativa fins ara. 

    “El dret de transparència assenyala que quan s’obtinguen les dades de manera indirecta han d’informar la persona afectada en el termini d’un mes que tenen les seus dades”, ha assegurat. De la mateixa manera, quan s’indica que es podran emprar dades públiques dels usuaris i les usuàries, no s’hi inclourien els perfils de Facebook o d’altres comptes en canals socials si estan tancats i no hi pot accedir tot el públic.


    El dret dels usuaris a no rebre informació electoral

    Pel que a l’enviament de propaganda electoral a través del correu electrònic o del WhatsApp, el professor de Dret Constitucional de la Universitat de València ha indicat que hi ha dues regles que no es poden saltar: ha de quedar clar en la informació que es tracta d’una activitat electoral i l’usuari ha de poder decidir si vol rebre la informació, amb opcions “clares, senzilles i gratuïtes”.  

    Aquest expert sí que ha alertat, però, què passa amb la creació de perfils ideològics per part dels canals socials, ja que no es regula en la llei. S’ha referit al cas de Cambridge Analytica, com a exemple de la capacitat d’algunes empreses de personalitzar la navegació en línia dels usuaris, de manera que els internautes només vegen informacions favorables cap a un polític o candidat determinat. Un tema que es troba en debat al Parlament Europeu.