• Espanya rebrà 140.000 milions d'euros del fons de recuperació de la UE

    Últimes notícies | 21/07/2020 11:27
    Vanesa Sanchis

    Imatge: Miguel Ángel Reino

    Després de cinc dies d'intenses negociacions, per fi ha arribat l'acord al si de la Unió Europea (UE). Els Vint-i-set han aprovat la matinada d'aquest dimarts el paquet econòmic més gran en set dècades que servirà per a recuperar el continent europeu de la crisi del coronavirus. Un pla dotat amb 750.000 milions d'euros, dels quals 390.000 seran en subvencions directes. La resta, uns 360.000 milions, seran préstecs a un interés molt baix. És un pas sense precedents en la història de la UE que, per primera vegada, acudirà als mercats per a finançar-se.

    Espanya és, després d'Itàlia, el país que més diners rebrà: 140.000 milions d'euros dels quals 72.700 seran en ajudes directes a fons perdut, sense condicionants. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reconegut estar "satisfet al 95%", perquè Espanya volia més. En concret, són 5.000 milions menys en subvencions del que havia demanat l'executiu espanyol però, a canvi, tindrà més diners en préstecs.

    No obstant això, Sánchez ha definit l'acord “com un autèntic Pla Marshall” per a donar resposta contundent a la crisi de la Covid-19, però també per a abordar les transformacions que el país necessita en el futur. Segons ha destacat el president espanyol, la xifra total dels fons que rebrà l'Estat equival a més de l'11% del PIB del país. També ha destacat que la quantitat és quasi deu vegades més gran del que Espanya va rebre en Fons de Cohesió entre 2014 i 2020 (7.800 milions d'euros). La major part del fons europeu es repartirà mitjançant l'anomenat Fons de Recuperació i Resiliència, dels quals a Espanya li pertoquen 59.000 milions d'euros. 12.400 milions més es rebran a través del programa ReactEU.

    Els socis comunitaris han pactat també el marc financer plurianual, és a dir, el pressupost per al període 2021-2027. Arriba fins als 1,074 bilions d’euros i serà l’altre pilar de l’estratègia europea per a eixir de la recessió.


    Concessions als frugals


    Arribar a aquest acord no ha sigut fàcil. Han fet falta concessions cap als anomenats països frugals (els Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca, als quals s'ha sumat Finlàndia), els socis europeus que han estat reclamant un programa menys ambiciós. Ha sigut un autèntic pols entre els països del nord i els del sud, sobretot perquè els primers volien, a més de retallar el volum de les ajudes, tindre més control sobre aquestes i mantindre els seus descomptes en la contribució al pressupost de la UE.

    Els països frugals no han aconseguit reduir l'import global del fons, que es queda en 750.000 milions, però sí que han obligat la resta de socis europeus a retallar les subvencions a fons perdut. Espanya, juntament amb Alemanya, França, Itàlia i bona part dels Vint-i-set volien un mínim de 400.000 milions en subvencions, mentre que els frugals proposaven 350.000 milions. Finalment, la xifra ha quedat en 390.000 milions.

    D'altra banda, els Països Baixos han endurit el control sobre les ajudes directes. L'acord final estableix que els plans nacionals de reformes i recuperació hauran de ser aprovats per una majoria qualificada dels Vint-i-set i el desembossament dels diners dependrà del compliment d'una sèrie d'objectius preestablits. La Comissió Europea avaluarà si s'estan complint aquests objectius.

    Un altre dels triomfs dels països del nord és l'augment dels seus xecs descompte dels quals es beneficien per ser els que més aporten al pressupost de la UE. En concret, els Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Àustria i Alemanya veuran reduïdes les seues aportacions durant tot el període en 53.000 milions, uns diners que hauran de completar la resta d'estats membres.