Anna Lluch: "Càncer de mama no és igual a mort, un 80% dels casos es poden curar"

Entre 27.000 i 33.000 dones són diganosticades cada any a Espanya d’un càncer de mama, el tipus més comú entre les dones occidentals. D'elles, vora 4.000 són valencianes. Segons dades de la Federació Espanyola de Càncer de Mama (Fecma), la taxa de supervivència és del 90%. Cinc anys després del diagnòstic, nou de cada deu pacients continuaran vives. En el Dia Mundial del Càncer de Mama, enguany marcat inevitablement per la pandèmia de la Covid-19, la prestigiosa oncòloga valenciana Anna Lluch ha reivindicat en El dia À Punt la investigació en els subtipus de tumor que existeixen per a donar a cada pacient el millor tractament, i ha recordat que un 80% dels casos es poden curar: "El càncer de mama no és igual a mort", ha assenyalat.

Anna Lluch és catedràtica de Medicina de la Universitat de València i coordina el Grup d’Investigació de Biologia del Càncer de Mama a l'Incliva, tot i estar jubilada. "En la meua posició tinc més temps per a fer més coses", ha afirmat l'oncòloga, que continua investigant i passant consulta a algunes pacients. "Mentre puga ajudar, vull estar activa".

Segons ha recordat la investigadora, la importància d'un diagnòstic precoç en el càncer de mama és determinant per a la curació. Les probabilitats d'èxit en el tractament augmenten com més prompte es detecte el tumor i estiga en fase més primerenca. Els més agressius, ha detallat, representen un 15% de tots els que es detecten, però "fins i tot aquests tenen tractament". Aquest tipus de tumor és el més desconegut i les pacients solen ser habitualment les dones més joves, amb patologies hereditàries.

Anna Lluch recorda que encara queda molta recerca per fer a l'hora de conéixer millor la malaltia, que és molt heterogènia i presenta molts subtipus de tumor. "Gràcies a la investigació podem tractar cada subtipus i cada persona segons el tipus de tumor que presenta", ha assenyalat. El fet que cada dona tinga una fulla de ruta concreta és fonamental: "Ha de saber a què s'enfronta, què li farem i què li suposarà en la vida quotidiana i per al seu entorn", diu la doctora. El repte de futur és esbrinar per què hi ha persones que es fan resistents als nous tractaments, i poder aspirar a una curació del 100%.