Com serà el procés d’aplicació de l’eutanàsia

La llei que despenalitza l'eutanàsia dins del marc sanitari ha sigut aprovada per majoria aquest dijous en el ple del Congrés. Ha tingut 198 vots a favor, 138 en contra i 2 abstencions, la majoria absoluta necessària pel caràcter orgànic de la llei. L'oposició principal ha sigut la del PP, Vox i UPN.

La sol·licitud de l’eutanàsia travessarà quatre fases que pretenen garantir que el procés que es du a terme es produïsca amb total voluntat i consciència del pacient i, per descomptat, seguint els criteris sanitaris.

Primer de tot, el pacient haurà de fer una sol·licitud per escrit que, després, rebrà el personal sanitari (metges i metgesses) que l’hagen atés de forma habitual. Aquest personal, seguidament, haurà de posar en coneixement del pacient les alternatives a l’eutanàsia i els medicaments pal·liatius existents.

Si, malgrat açò, el pacient confirma que vol continuar amb el procés, intervindrà la figura d’un metge consultor que revisarà el cas amb independència. Aquest serà el perfil que tramitarà la sol·licitud a una comissió d’avaluació que, al seu torn, tindrà l’última paraula en l’autorització de l’eutanàsia. Amb tot, es preveu que el pacient que sol·licite l’eutanàsia no haja d’esperar més d’un mes per a morir després de demanar-ho per escrit.

En qualsevol moment, el pacient podrà cancel·lar el procés. També el personal sanitari implicat podrà acurtar els temps marcats depenent de les circumstàncies. Tota la informació sobre aquest procés es va tractar recentment en el programa de la televisió d’À Punt A la Ventura.

A favor i en contra de la llei

No tots estan d’acord amb aquesta llei. Des de l’Associació pel Dret a Morir Dignament consideren que és “insuficient”. També demanen que la llei siga més pròxima a la resta de països d’Europa, ja que consideren que la comissió de control prèvia (part del procés) trenca la relació entre el metge o metgessa i el pacient. També aquest pas pot entorpir el procediment, ja que si una entitat externa ha d'estudiar les sol·licituds d’eutanàsia en cada comunitat autònoma, pot haver-hi un bloqueig per part dels partits d'ultradreta.

D’altra banda, hi ha veus que no estan d’acord amb aquesta llei, precisament, per l’altra part. Justo Aznar, director de l’Institut Ciència de la Vida de la Universitat Catòlica de València, va expressar a À Punt NTC que aquest projecte no era “positiu”. També assenyalà que triar entre la vida i la mort és un “tema antropològic”. Per a ell, “la vida està per damunt de l’autonomia de la persona”.

Enfront d’això, els partidaris d’aquesta llei recorden que és “permissiva” i “no obliga ningú”. “És com la llei del divorci: la possibilitat del divorci no obliga els ciutadans a fer-ho”, expressà Javier Velasco, president de l’associació pel Dret a Morir Dignament, a À Punt NTC.