Comença la novena legislatura del Parlament Europeu
Els líders europeus encara no han arribat a un acord per a decidir qui presidirà l’Eurocambra.
Aquest dimarts comença la novena legislatura del Parlament Europeu. Un total de 701 eurodiputats i eurodiputades, electes en els comicis celebrats del 23 al 26 de maig i procedents de tots els països del marc comunitari, es reuneixen en la sessió constitutiva de la cambra a Estrasburg.
En les primeres sessions els diputats i diputades han d’elegir el president de la cambra, que ha de ser validat per majoria absoluta, així com els 14 vicepresidents. A més, també han de decidir sobre el nombre i la composició de les comissions permanents del Parlament.
Composició del Parlament Europeu
El Partit Popular Europeu, amb 182 escons, és la formació amb major representació a l’Eurocambra. L’Aliança de Socialistes i Demòcrates es manté com la segona força amb 147 eurodiputats. D’aquesta manera, és impossible que revaliden la gran coalició de les últimes legislatures, ja que no arriben a la majoria de 376 escons que havien tingut fins ara.
La presència d’euroescèptics serà similar a la de la legislatura anterior, però els partits euròfobs i d’extrema dreta han obtingut la majoria en places molt importants com el Regne Unit, França, Itàlia i Polònia. L’extrema dreta espanyola continua molt per davall de la mitjana europea, però els pactes li permetran ocupar un poder institucional que no tenen altres formacions.
Qui presidirà l’Eurocambra?
Els líders europeus encara no han arribat a un acord per a decidir qui presidirà tant el Parlament Europeu, degut a la falta de consens per decidir els alts càrrecs de la cúpula comunitària, especialment la presidència de la Comissió Europea.
El president del Consell Europeu, Donald Tusk, amb el beneplàcit d’Alemanya i el suport de França, Espanya i Holanda, ha proposat deixar al líder dels socialdemòcrates, Frans Timmermans, la presidència de la Comissió Europea. Mentrestant, per a la resta d’alts càrrecs, com ara la presidència del Parlament Europeu, del Consell Europeu, l’alt representant de la UE i el Banc Central Europeu, proposa a polítics conservadors i liberals, amb la intenció de satisfer les demandes d’aquests grups.
Però aquesta proposta té l’oposició frontal de Polònia, d’Hongria, de la República Txeca i d’Eslovàquia, i la del Partit Popular Europeu, que ha deixat clar que no està disposat a renunciar tan fàcilment a la presidència de l’executiu comunitari.
