Absolts els 42 acusats de corrupció esportiva en el partit Llevant-Saragossa de 2011
Només hi ha condemnes per a dos exdirectius del Saragossa per falsedat.
Els 42 acusats de corrupció esportiva (41 persones físiques i una persona jurídica, el Saragossa) pel partit del Llevant-Saragossa del 2011 han sigut absolts pel titular del jutjat de penal número 7 de València. La sentència, feta pública aquest dilluns, sí que condemna per un delicte de falsedat en document privat a l'expresident del Saragossa, Agapito Iglesias, i a l'exdirector financer del club, Francisco Javier Porquera, a un any i tres mesos de presó.
El magistrat ha considerat provat que tots dos amagaren l'eixida de 1.730.000 euros dels comptes de la societat abans del partit i que ho van justificar com a nòmines falses, per a donar suposades primes als jugadors, davant la imminent declaració del concurs de creditors del club. En este últim delicte s'ha absolt l'exconseller del Saragossa, Francisco José Checa, perquè no consta que actuara realment com a conseller "a banda de les funcions com a treballador del club, encarregat de l'àrea social" i que no incloïa cap intervenció en l'àrea financera de l'entitat.
En definitiva, el jutge no veu provat que el partit del 21 de maig de 2011 entre el Llevant i el Saragossa (amb un resultat d'1-2 i que va permetre l'equip aragonés mantindre la categoria de Primera) estiguera arreglat.
El principal testimoni a favor de la corrupció del partit era un "misteriós confident" que, segons JavierTebas (aleshores vicepresident de la Lliga), li va assegurar que s'havien tret els diners del club en efectiu per a traslladar-los a València i "donar-los als jugadors del Llevant". Però en la sentència es dona "escassíssima credibilitat al testimoni, rotundament refutat". El magistrat considera que, si bé les explicacions donades pels jugadors del Llevant per a justificar la variació dels hàbits de consum "són globalment insuficients", això no implica que alguna de les explicacions pogueren resultar "plausibles". Així, el magistrat considera que s'aplica el concepte in dubito pro reo, és a dir, que quan hi ha dubtes, "s'ha de resoldre a favor de l'acusat".
La sentència senyala que el punt més dèbil de les acusacions és la de "provar la participació directa i eficaç de tots els acusats en la martingala del partit". Si bé l'acusació afirmava que hi va haver un "concert criminal" per part de tots els integrants de les dues plantilles convocades per al partit, el magistrat és taxatiu en dir que aquest fet "no s'ha provat". A més, assenyala que, si l'encontre haguera sigut arreglat, cabria la hipòtesi que no tots els jugadors hagueren participat en el delicte.
De moment, sembla finalitzar així el fulletó esportiu que començà el 5 de març de 2013, amb la denúncia de Tebas. Un procés en què han passat nombrosos jugadors de futbol pels jutjats, a més del llarg juí realitzat a la Ciutat de la Justícia de València. Així i tot, encara hi ha deu dies perquè qualsevol de les parts puga recórrer la sentència davant l'Audiència Provincial de València.
