Cronologia: Un any des del primer cas de coronavirus detectat a la Comunitat Valenciana

El 25 de febrer de 2020 es detectava el primer cas de coronavirus a la Comunitat Valenciana. Va ser un home, veí de Borriana, i el lloc, l’Hospital de la Plana, a Vila-real. Amb aquest, s’elevaven a quatre els casos confirmats a Espanya.

Començava així el rastre de la pandèmia a casa nostra i una de les èpoques més convulses de la història recent.

El 2 de març, la xifra de contagis superava les 100 persones. Només huit dies després, i amb vora 1.200 contagis a Espanya, es prenia la decisió d’ajornar les Falles i les festes de la Magdalena. L’11 de març l’OMS declarava la pandèmia a tot el món i, el dia 14 del mateix mes, el govern espanyol declarava l’estat d’alarma i, amb ell, el confinament domiciliari i altres mesures restrictives.

Març, abril i maig van ser mesos marcats pel confinament i el tancament de fronteres, així com la irrupció dels ERTO i les ajudes econòmiques per tal de sostindre la situació. Després que el 30 de març se supengueren les activitats no essencials, no va ser fins al 14 d’abril fins que van tornar a la faena els treballadors i les treballadores d’activitats no essencials amb limitacions.

Amb tot, i malgrat que els mesos de confinament van ajudar a reduir el nombre de contagis, la situació va continuar sent dramàtica a la Comunitat Valenciana. El 7 d’abril, per exemple, el territori valencià va arribar a la xifra més alta de morts amb 75 casos. També va ser l’època de les fases i la primera vegada que es va parlar de “desescalada”. El 25 de maig de 2020, la Comunitat Valenciana feia un pas avant amb noves mesures de relaxació; aquesta primera fase, permetia els passejos en franges horàries, fer esport i l’obertura de botigues als centres comercials amb limitacions i distància de seguretat.

El mes de maig s'acabava amb bones notícies, especialment als centres de majors, on els contagis s’estaven reduint. El nivell de contagis a tota la Comunitat Valenciana també baixava, deixant xifres com les de principis de març.

Un estiu de 2020 marcat per la Covid-19

L’1 de juny la Comunitat Valenciana passava a la fase 2, caracteritzada per la reobertura de l’interior dels locals sempre que es respectaren les mesures de seguretat, entre altres. Catorze dies després, el 15 de juny, es donava la benvinguda a la fase 3 i, amb ella, a l’ampliació dels aforaments, la reobertura dels parcs infantils o l’eliminació de fronteres provincials dins del territori valencià.

L’última setmana de juliol va evidenciar una pujada de contagis. Així, a l’última setmana de juliol es van diagnosticar 894 dels 1.602 casos comptabilitzats aquest mes. L’estiu i la calor tampoc van frenar els contagis a l'agost. A principis del mes hi havia 2.073 casos actius de Covid-19, una xifra que s’havia incrementat un 55% en tan sols una setmana.

El 17 d’agost es va acordar imposar unes mesures restrictives que van continuar vigents fins a final del mes, i que incloïen la suspensió de l’activitat de l’oci nocturn, la prohibició de fumar al carrer i el tancament de tots els establiments d’hoteleria i restauració a la una de la matinada.

El final de 2020 i el principi de 2021

El pont d’octubre va marcar un pic d’incidència màxim a la Comunitat Valenciana. De fet, octubre va acabar com el mes en què s’havien trencat tots els registres pel que feia a la incidència de la Covid-19, tant en la primera onada com en la segona.

La Comunitat Valenciana va començar octubre sent l’autonomia amb menys incidència de tot l’Estat, però en només 31 dies es va passar de 5.545 persones infectades al territori a 11.853. D'altra banda, el 25 d’octubre, el govern espanyol va decretar el segon estat d’alarma de 2020. Era el començament de la tercera onada, que va tindre el màxim pic a gener, just després de les festes de Nadal, malgrat l’arribada de vacunes el 27 de desembre i les noves restriccions de principis d'aquest mes per tal de frenar l’expansió del virus.

Així, el 12 de gener, set dies després de la nit de Reis, la incidència acumulada (IA) a la Comunitat Valenciana a catorze dies era de 517 casos per cada 100.000 habitants, la setena pitjor xifra d’Espanya, 80 punts per damunt de la mitjana estatal, i el doble del considerat com a risc extrem. El mateix 12 de gener es va assolir el rècord de morts, amb 92 defuncions en un dia i, uns dies després, el 30 de gener, la Comunitat Valenciana també registrava un nou rècord de pacients Covid a les UCI, 655. Només deu dies abans, el 20 de gener, s’havia registrat el pic de contagis diaris amb 9.810 nous casos. Un mes històric que deixava les pitjores xifres de tota la pandèmia.

L’elevat nombre de contagis va obligar a prendre mesures encara més restrictives. El 21 de gener van entrar en vigor noves restriccions, que incloïen el tancament total del sector de la restauració i la reducció de l’horari comercial dels establiments comercials a les 6 de la vesprada. Quatre dies més tard es va decidir, a més, tancar perimetralment les ciutats de més de 50.000 habitants i limitar les reunions socials als domicilis. Amb tot, el 29 de gener, el 6% de la població valenciana havia tingut el coronavirus i les dades, malgrat que eren elevades, s’allunyaven lleugerament de l’última setmana de gener.

Al llarg del mes de febrer, la tendència descendent de les xifres s’ha anat consolidant. Aquest dimecres, per exemple, la incidència acumulada a la Comunitat Valenciana ha sigut la més baixa en quatre mesos, amb 176,11 casos per 100.000 habitants. En la reunió interdepartamental del Consell, que se celebra aquest mateix dijous, es preveu que el pròxim 1 de març, dilluns que ve, es relaxen algunes mesures com la reobertura de la restauració. Mentrestant, tots els ulls estan posats en les properes festivitats a Espanya, és a dir, en la Setmana Santa, i si serà possible contindre una possible quarta onada del virus.