• Del consens de la primera pròrroga al trencament del bloc de la investidura: així ha canviat el suport a l’estat d’alarma

    Últimes notícies | 02/06/2020 13:14
    Hèctor Salvador
    Laura Garsando

    Suport a les pròrrogues de l'estat d'alarma / À Punt NTC

    El Congrés debat aquest dimecres la petició de la sisena i última pròrroga de l’estat d’alarma. A diferència de la cinquena, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, arriba a la cambra baixa amb els suports més lligats i una majoria reforçada. No sembla probable que cap partit canvie el sentit del vot a última hora, per la qual cosa, tot apunta que la sisena pròrroga tirarà avant sense sorpreses.

    De fet, l’executiu estatal ja s’ha assegurat el vot a favor del Partit Nacionalista Basc (PNB), amb qui ha arribat a un acord perquè el País Basc i Navarra gestionen l’ingrés mínim vital. També han aconseguit que Esquerra Republicana recule i passe del no (com van votar en les últimes dues pròrrogues) a l’abstenció, fet que alleugereix en tretze els vots contraris. A canvi, Sánchez promet que les autonomies podran gestionar la desescalada a partir de la fase 3. L’últim a afegir-se al sí aquesta sisena votació ha sigut Ciutadans, després d’acordar un mecanisme alternatiu a l’estat d’alarma que permeta a Espanya protegir-se de nous rebrots sense necessitat de recórrer-ne a un altre.

    Amb l’últim debat sobre l’extensió de l’estat d’alarma aquest dimecres, Sánchez posa punt final a un camí parlamentari tortuós que s’ha allargat més de dos mesos i en què el govern s’ha anat quedant cada vegada més a soles. Cert és que ha aconseguit tirar avant totes les pròrrogues (la quarta, ‘in extremis’), però si s’analitza l’evolució dels suports, s’observa una clara pèrdua de confiança dels grups parlamentaris. Fins i tot, els que formaren part del bloc de la investidura, que van permetre amb els seus vots que Pedro Sánchez es convertira en president del govern espanyol.

    L’estat d’alarma va entrar en vigor el 15 de març, però no hi havia necessitat que el Congrés l’autoritzara en els quinze dies inicials. L’executiu va aconseguir el vistiplau per a la primera pròrroga, que sí que requeria la llum verda del parlament, de manera sobrada i entre crítiques tèbies de l’oposició: 321 vots favorables, 28 abstencions i cap vot en contra. El panorama en l’última ampliació (sense comptar la d’aquest dimecres) varia significativament, amb 177 vots a favor, 162 en contra, 11 abstencions i un debat parlamentari cada vegada més esbroncat entre els diversos grups.

    Els socis més fidels


    A banda del PSOE i Unides Podem, els dos partits que integren la coalició que presideix Sánchez, els partits més lleials amb l’executiu espanyol durant la crisi sanitària són Més País, Terol Existeix, el Partit Regionalista Càntabre (PRC) i Coalició Canària (CC). Les quatre formacions han votat a favor de l’estat d’alarma en tots els debats, sense pràcticament cap concessió, i es preveu que mantindran el vot en l’última pròrroga.

    Un cas a banda són el PNB i Ciutadans. El govern de Sánchez va haver de pactar dues vegades amb la formació nacionalista basca a canvi del suport. A diferència del PNB, Ciutadans no va formar part del bloc de la investidura de Sánchez, però també ha votat a favor en totes les pròrrogues de l’estat d’alarma, encara que el president espanyol ha hagut de negociar els suports en cada votació tancant acords concrets. El partit que lidera Inés Arrimadas, de fet, va obligar el govern a recular i canviar la pròrroga d’un mes que volia tirar avant en el cinqué debat per una altra de quinze dies.

    El PP, l’únic que ha votat les tres opcions


    El cas del PP és el més cridaner pel que fa al sentit del vot, ja que és l’única formació que ha passat per les tres opcions: a favor, abstenció i en contra. En la primera pròrroga, marcada pel consens dels grups polítics, la formació encapçalada per Pablo Casado va fer gala de la lleialtat i, tot i retraure la gestió del govern durant la pandèmia, va donar llum verda a prorrogar l’estat d’alarma. Una postura que va replicar en els dos debats següents.

    Però el punt d’inflexió el va marcar la quarta pròrroga, que Sánchez va salvar per poc. En aquest debat, els 88 diputats i diputades del PP passaren, per primera vegada, a engrossir la llista de l’abstenció. I en la cinquena ampliació, va ser quan Pablo Casado va escenificar la ruptura total amb el govern espanyol, i va canviar l’abstenció pel vot en contra. Un vot que ja ha anunciat que mantindrà aquest dimecres.

    Els qui mai han votat a favor


    Només hi ha quatre formacions que mai han donat suport a prorrogar l’estat d’alarma: ERC, EH Bildu, JxCat i la CUP. Aquests partits van ser els únics que es van abstindre en la primera pròrroga que es va votar al Congrés. D’aquests, només els abertzales n’han mantingut la postura en les diferents votacions. Sempre s’hi han abstingut i es preveu que també ho faran en la sisena.

    ERC, soci d’investidura de Sánchez, va canviar el vot de les tres primeres pròrrogues (abstenció) per un no en les dues últimes per l’exigència a l’executiu espanyol que transferira competències a les autonomies per a gestionar la desescalada i pels últims pactes del govern amb Ciutadans, que segons el portaveu del partit al Congrés, Gabriel Rufián, “ha fet perillar l’esperit de la investidura”. No obstant això, aquesta vegada han arribat a un acord amb l’executiu i tornaran a abstindre’s.

    El comportament de JxCat i la CUP ha sigut molt similar: els primers es van abstindre en les dues primeres i van votar en contra en la resta, mentre que els anticapitalistes només es van abstindre en la primera.

    D’altra banda, a més d’aquests partits, n’hi ha hagut cinc més que han votat en contra, almenys una vegada, a ampliar l’estat d’alarma: el PP, Vox, Fòrum Astúries, UPN i Compromís. Mentre que els populars, els navarresos i la formació valencianista només han votat no una vegada, Vox és, juntament amb la CUP, la formació que més vegades n’ha votat en contra: quatre en total. De fet, el sentit del vot de les dues formacions ha coincidit sempre.

    El cas de Compromís


    La postura de Compromís també ha canviat en aquest procés i ha passat del sí de les quatre primeres pròrrogues al no de l’última, fet que el desmarca del grup amb què es va presentar a les eleccions, Més País, que sí que n’ha mantingut sempre el vot favorable. El desencadenant d’aquest canvi en el sentit del vot va ser la disputa que va mantindre el diputat de la coalició valencianista, Joan Baldoví, amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, pel repartiment del fons per a lluitar contra el coronavirus entre les autonomies.

    Compromís reclama que es repartisca atenent el pes poblacional, perquè la Comunitat Valenciana ja pateix infrafinançament, però la idea inicial de l’executiu espanyol era fer-ho atenent criteris sanitaris. No obstant això, aquest no és l’únic punt de fricció entre la formació i el govern, ja que amb la recent aprovació de l’ingrés mínim vital, Compromís demana que la Comunitat Valenciana puga gestionar conjuntament amb l'executiu central aquesta prestació, com faran Navarra i el País Basc, però des de Madrid han decidit ajornar aquesta decisió almenys fins al 2021. Baldoví ja ha anunciat que tornarà a votar en contra si el govern no equipara la inversió entre les autonomies per a fer front a les conseqüències de la pandèmia a través dels fons europeus.