El Pla Hàbitat del Consell pretén blindar l’accés a vivendes públiques d’ací a 2030

El vicepresident segon del Consell i conseller d’Habitatge i Arquitectura Climàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha defés en la Comissió d'Obres Públiques aquest dimecres en les Corts el Pla Hàbitat com a garantia d’accés a una vivenda pública per a les famílies més vulnerables en els pròxims 10 anys. “Una quantitat desorbitant d’habitatges ha passat de ser propietat dels nostres veïns i veïnes a estar en mans d’empreses i bancs, i no ho podem permetre”, ha expressat.

“El Pla Hàbitat 20-30 serà l’instrument operatiu amb el qual es puga garantir la funció social de l’habitatge en la Comunitat Valenciana”, ha detallat el conseller. Aquesta iniciativa pretén pal·liar les conseqüències econòmiques provocades no només per la pandèmia, sinó per les seqüeles de la crisi de 2008 i els problemes econòmiques que pateixen milers de llars a tot el territori. “Un terç de les llars passa fred i el 16% troba a faltar serveis de proximitat, sobretot zones rurals”, ha enumerat Dalmau, a més de destacar que vora 150.000 immobles i els seus entorns requereixen algun tipus d’intervenció. El Pla Hàbitat ha estat valorat fins ara per entitats com ara la Creu Roja o les mancomunitats de l’Alcoià, el Comtat o la Ribera Alta com a possible laboratori de gestió.

“Hem de duplicar el nombre d’habitatges d’interés social en els pròxims 10 anys”, ha dit, un anunci que ja va fer a principis d’any i que calcula l’ampliació del parc públic fins als 32.000 immobles amb un pressupost de 2.200 milions d’euros. El projecte busca també la creació de llocs de treballs en un dels sectors més castigats durant la crisi econòmica actual, sempre des de la “visió verda”. “Volem reduir un 35% el consum d’energia i un 20% de l’aigua de cara al 2030”, ha afegit.

Ajudes d’emergència durant la pandèmia

Divendres, el Consell va aprovar la concessió d’ajudes d’emergència per als col·lectius d’especial vulnerabilitat valorat en cinc milions d’euros. “Són ajudes de fins a 900% al mes per a persones sense contracte regular de lloguer, víctimes de la violència masclista o sense llar”, ha expressat.

El conseller d’Habitatge també ha destacat el requeriment a la societat d’actius Sareb, coneguda com a banc roí, de la relació d’immobles d’ús residencial de què disposa a la Comunitat Valenciana. Dalmau ha plantejat la “compra directa” d’aquells que es troben en àrees d’especial necessitat residencial “perquè no acaben com a pisos turístics”.

Xarxa local per a atendre els desnonaments i trobar lloguers per als més joves

Dalmau ha anunciat que s’està ultimant una xarxa d’administracions locals i comarcals d’habitatge per a atendre la ciutadania als seus municipis. Aquest projecte pilot pretén atendre d’urgència els casos de desnonaments, la recerca de lloguers per a la població més jove i assessorament legal a l’hora de rebre ajudes o pagar hipoteques, entre altres. A més, la Conselleria prepara la concessió d’ajudes a la rehabilitació d’immobles amb un pressupost de 250.000 € anuals, per a les quals ja estudien un total de 250 sol·licituds de projectes.

L’oposició demana un “harakiri polític” que implique la reducció de les conselleries

L’oposició ha criticat amb duresa les “idees pelegrines” de Dalmau i coincideix a demanar al govern del Botànic una reestructuració de les conselleries. “S’ha de reduir l’administració i convertir la Conselleria d’Habitatge en una direcció general”, ha expressat la diputada de Ciutadans, Mamen Peris.

El diputat del PP, Alfredo Castelló, ha denominat la demanda de reduir conselleries i alts càrrecs com un “harakiri polític”. També ha criticat la llista d’espera per a accedir a una vivenda pública i apuntar que 1.200 habitatges es troben ocupats de forma il·legal, una aportació que també ha compartit el diputat de Vox, Miguel Pascual. Pascual ha valorat negativament que s’amplie el parc públic quan “hi ha altres problemes prioritaris, com el fet que 400.000 edificis valencians tenen més de 50 anys”.