El Senat dels Estats Units aprova un estímul de 2,2 bilions de dòlars, el més gran de la història del país
El paquet d’estímul fiscal triplica el de 2008 després de l’esclat de la crisi financera.
El Senat dels Estats Units ha aprovat per unanimitat un paquet d’estímul econòmic per valor de 2,2 bilions de dòlars, el més gran de la història moderna del país, amb l’objectiu de contrarestar els efectes de la pandèmia del coronavirus. Als EUA, la pandèmia ha deixat ja més de 68.000 contagiats i aquest dimecres s’ha superat el miler de morts.
El paquet ha quedat aprovat amb 96 vots a favor i cap en contra després de diversos dies de bloqueig per part dels demòcrates, que no estaven d’acord amb el repartiment que la Casa Blanca volia fer dels diners.
Els projecte passa ara a les mans del president dels EUA, Donald Trump, que ja ha avançat que el ratificarà immediatament. La Cambra de Representants votarà divendres al matí.
El paquet d’estímul fiscal triplica el que es va posar en pràctica el 2008 després de l’esclat de la crisi financera, que va ascendir a 700.000 milions de dòlars. La proposta actual inclou una partida de prop de 250.000 milions que es reservaran per a pagaments directes a individus i famílies de 1.200 dòlars per als que tinguen una renda de menys de 75.000 dòlars a l’any, més 500 dòlars per menor de 17 anys.
Així mateix, hi ha 350.000 milions per a préstecs per a xicotetes empreses i altres 250.000 per a ampliar els beneficis per l’assegurança de desocupació. També atorga 150.000 milions de dòlars per a donar suport a les autoritats locals i estatals, i altres 130.000 milions per a reforçar el sistema sanitari, que en alguns llocs com en l’estat de Nova York comença a estar saturat.
Un dels elements més disputats ha sigut el fons de 500.000 milions en préstecs per a empreses en dificultats, com els sectors de les aerolínies, l’hoteler o el dels creuers, ja que la Casa Blanca i els republicans volien que fora administrat exclusivament pel Tresor. Després de l’oposició dels demòcrates, finalment estarà subjecte a la supervisió d’un inspector independent, i comporta condicions com limitar el salari dels executius i la prohibició que s’usen els fons de rescat per a la recompra d’accions.
