• El Suprem confirma les penes de presó per als principals acusats d’Emarsa

    Últimes notícies | 09/10/2020 22:30
    À Punt NTC
    Alguns dels principals condemnats pel cas Emarsa a la banquet

    Els acusats del cas Emarsa a la banqueta, en una de les sessions del juí / Europa Press

    El Tribunal Suprem ha confirmat les penes de presó per als principals capitosts del cas Emarsa, pel qual es van desviar 23,5 milions d'euros de diners públics a través de la gestió de la depuradora de Pinedo. Amb aquesta ratificació, els condemnats hauran de complir penes que oscil·len entre els nou i els dotze anys de presó, ja que suposa la desestimació dels recursos interposats pels acusats.

    A l’exgerent d’Emarsa, Esteban Cuesta, li imposen dotze anys de presó, mentre que Enrique Crespo, exvicepresident popular de la Diputació de València, exalcalde de Manises i expresident d’Emarsa, ha sigut condemnat a deu anys de presó. Així mateix, José Juan Morenilla, exgerent de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat (Epsar), té una condemna de nou anys de presó.

    La sala penal de l'alt tribunal ha desestimat els recursos de cassació que van interposar els principals acusats en aquesta macrocausa, que va assentar 24 persones en la banqueta. En una sentència, datada el 30 de setembre i coneguda aquest divendres, la sala sí que estima parcialment les al·legacions interposades per alguns implicats, la qual cosa suposa algunes variacions en les penes.

    Una trama que va desviar 23,5 milions de diners públics


    El juny de 2018, l’Audiència de València va considerar provat que els principals responsables de l'empresa pública que va gestionar la depuradora de la pedania de Pinedo van articular un sistema fraudulent de facturació amb el qual van aconseguir el desviament de 23,5 milions d'euros de diners públics. Per a dur a terme aquest desviament, diversos empresaris que emetien factures per serveis no prestats o per un import molt superior al cost real. D’aquesta manera, van incorporar al seu patrimoni o al de familiars i amics els diners defraudats.

    Les penes imposades aleshores van oscil·lar entre els nou mesos i els dotze anys i mig de presó per als 24 acusats. A més, es van fixar indemnitzacions, que s’havien de pagar de manera solidària, de 23,5 milions d'euros, així com unes altres de menor quantia a títol particular.

    En el cas de l'exvicepresident popular de la Diputació de València, se li van imposar deu anys de presó, el van inhabilitar per al dret de sufragi durant la condemna i vint anys d'anys d'inhabilitació absoluta per un delicte continuat de prevaricació administrativa, falsedat en document oficial i mercantil i malversació de cabals públics en la seua modalitat agreujada. Ara, se l’absol del delicte de falsedat en document oficial i malversació de cabals relatiu a Epsar.

    Per a José Juan Morenilla, exgerent d'Epsar, la pena és de nou anys de presó i també vint anys d'inhabilitació absoluta per prevaricació, falsedat en document oficial i malversació de cabals.

    L’exgerent d’Emarsa té la pena més alta


    Entre altres condemnats pel frau també es troba l'exgerent d'Emarsa, Esteban Cuesta, a qui li han imposat dotze anys i mig de presó. Aquesta és la pena més alta. En concret, en són quatre de presó, nou d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic i una multa d'un any a deu euros diaris per un delicte de suborn en concurs medial amb falsedat en document mercantil; i altres huit anys i sis mesos per prevaricació, falsedat i malversació. Quedava absolt de la prevaricació i la falsedat referent a Epsar.

    Per a Ignacio Bernácer, excap d'Explotacions d'Epsar, la pena, després d'aconseguir un acord amb la Fiscalia i retornar part dels diners saquejats, se li va quedar en uns tres anys. Per a l'empresari Jorge Ignacio Roca es van acordar sis anys i un dia com a cooperador necessari d'un delicte de malversació de cabals públic i com a autor d'un altre de falsedat documental.

    A Enrique Arnal, exdirector financer d'Emarsa, se li van fixar huit anys i sis mesos de presó i vint anys d'inhabilitació per prevaricació, falsedat i malversació. Així mateix, a l'assessor Rafael Quiles se li van imposar dos anys i sis mesos de presó i cinc anys d'inhabilitació total (per resultar cooperador de la malversació i falsedat).

    Per a Enrique Sena i Vicente Ros Bartual, relacionats amb Notec, s'han imposat sis anys i un dia de presó per al primer i sis anys i sis mesos de presó per al segon com a cooperadors de la malversació i autors de falsedat en document mercantil; per a Juan Carlos Gimeno, que va ser encarregat de gestió ambiental de la planta i posteriorment administrador d'Área Este i CRM Adequa, quatre anys i sis mesos de presó i sis anys d'inhabilitació, també per la seua cooperació en delictes de malversació i falsedat; i per a Vicente Tomás Benlloch, administrador de Viatges Benimàmet, onze mesos de presó i un any i sis mesos d'inhabilitació.

    Accepta parcialment els recursos de l’exinformàtic i la seua germana


    Els recursos interposats per totes aquestes persones queden desestimats. La sala sí que accepta parcialment els recursos de cassació de Sebastián García Martínez 'Chanín', l’exinformàtic de l'entitat; la seua germana, María Paz García Martínez; l'administradora del Grupo Mas, Eva María Marsal Gil; l'excap de l'Àrea Mediambiental, Adolfo Polo Baixauli, i Daniel Calzada, de la mercantil Llar Calçada.

    En una segona sentència de la sala penal del Suprem, també dictada el 30 de setembre, es recull que va haver-hi un acte aclaridor de juliol de 2018 d'acord amb el qual es van modificar alguns aspectes de la sentència d'instància.

    En aquesta segona resolució, s'absol Eva María Marsal Gil del delicte de falsedat documental pel qual havia sigut condemnada i la condemna per un delicte de malversació de cabals públics ja definit, a la pena de dos anys i tres mesos de presó i quatre anys d'inhabilitació absoluta.

    Respecte a 'Chanín', se'l condemna com a cooperador necessari d'un delicte continuat de malversació de cabals públic, en concurs medial amb un delicte continuat de falsedat en document mercantil, amb l'atenuant analògic de confessió, a la pena de set anys de presó i quinze anys d'inhabilitació absoluta.

    Igualment, es condemna María Paz García Martínez com a còmplice d'un delicte de malversació de cabals públics i com a autora d'un delicte de falsedat documental, en concurs medial, a la pena de dos anys de presó i multa de deu mesos amb una quota diària de sis euros. La responsabilitat civil s'ajustarà a l'import de 3.434.516,66 euros.

    Adolfo Polo Baixauli és condemnat com a còmplice d'un delicte continuat de malversació de cabals públics i com a autor d'un delicte continuat de falsedat documental, amb els atenuants de reparació del mal i analògica de confessió, tots dos en concurs medial, a la pena d'un any i quatre mesos de presó i multa de cinc mesos amb quota diària de sis euros. El límit de la indemnització de la qual ha de respondre, com a còmplice, s'estableix en 205.192,72 euros.