Els fiscals critiquen "el victimisme" dels líders sobiranistes i avalen la instrucció del procés judicial

Els fiscals del Tribunal Suprem, Javier Zaragoza i Fidel Cadena, han justificat el procediment judicial contra els líders del procés independentista de Catalunya i han rebatut un per un els al·legats que les defenses dels nou processats van efectuar aquest dimarts, en la primera sessió de la vista oral.

Javier Zaragoza ha defensat el procediment com un juí “en defensa de la democràcia espanyola i l’orde constitucional” que, segons ha recordat, va obtindre el 62% del suport en 1978 a Catalunya. Un percentatge semblant, ha manifestat, al que va rebutjar participar en el referèndum de l’1 d’octubre.

“Volen passar per màrtirs aquells que han infringit l’orde constitucional i, paradoxalment, fer seure al banc dels acusats l’Estat", ha explicat. 

Zaragoza ha qualificat de “fal·làcia de proporcions descomunals” l’existència d’una persecució política deliberada contra els encausats, dels quals ha recordat que han pogut defendre públicament les idees fins que van violar la llei. “El dret a l’acció política no és una causa per a l’exempció de responsabilitat criminal. El polític està subjecte al mateix codi penal que tots els ciutadans”, ha argumentat el fiscal. 

En aquest sentit, ha defés que no es jutgen idees sinó fets concrets, entre els quals ha destacat la creació d’una legalitat paral·lela “per a imposar coercitivament un procés de segregació d’Espanya”; situar al marge de la llei els Mossos d’Esquadra; i sacsejar la ciutadania “perquè actue com a mur humà” per a protegir les urnes i impedir el compliment de la llei tot sabent que la decisió “abocava a un enfrontament amb les forces de seguretat de l’Estat”. Amb tot, Zaragoza ha minimitzat l’impacte d’aquest enfrontament a dos ferits greus. 

Acusacions contra la justícia alemanya

El fiscal del Tribunal Suprem també ha carregat contra la justícia alemanya, per incomplir el marc legal de l’orde de detenció europea quan va rebutjar entregar l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, per rebel·lió. En aquest sentit, ha denunciat que s’ha produït una intromissió en la jurisdicció dels tribunals espanyols.

Tant primer Javier Zaragoza, com després el fiscal Fidel Cadena, han rebutjat l’existència de cap cobertura normativa nacional o internacional per al dret d’autodeterminació, i han recordat altres episodis on països com Alemanya o França van rebutjar, sense incidents, la proposta d’un referèndum d’independència.

Els representants del ministeri públic també han refutat les acusacions de parcialitat respecte del jutge instructor, part de les quals, Cadenas ha qualificat de “postveritats”, i han subratllat la protecció, en tot moment, dels drets dels acusats.

“No hi ha legalitat democràtica fora de la legalitat constitucional”, ha expressat en diverses ocasions Fidel Cadena, que s’ha centrat en la part en relació amb els drets constitucionals dels acusats. 

En el tram final de la seua intervenció, Fidel Cadena ha rebutjat amb rotunditat una altra de les manifestacions de la defensa, en relació amb la debilitat democràtica que suposa la celebració d’aquesta vista oral. Ben al contrari, ha reivindicat que el juí reforça la democràcia espanyola, l’estat de dret i el principi d’igualtat davant de la llei. 

En el seu torn de paraula, l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, ha negat la vulneració dels drets acusats i ha disculpat com una errada l'ús de la paraula 'convicted' que ahir dimarts va emprar la secretària d'Estat de l'Espanya Global, Irene Lozano, per a referir-se als encausats en declaracions en anglés a la BBC.

Els processats podran portar llaços grocs

D’altra banda, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha comunicat que no posarà “cap obstacle” perquè els acusats puguen exhibir llaços grocs, com havia demanat Vox, que exerceix l'acusació particular. El tribunal els considera “un símbol ideològic” i, per tant, entén que es troben emparats per la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.