Feijóo revalida la majoria absoluta a Galícia i Urkullu repeteix victòria a Euskadi

El País Basc ha registrat el mínim històric de participació, i a Galícia ha caigut en vora cinc punts.

Íñigo Urkullu i Alberto Núñez-Feijóo, en el moment de depositar el vot
Íñigo Urkullu i Alberto Núñez-Feijóo, en el moment de depositar el vot / Efe

Les primeres eleccions a Espanya de la nova normalitat després de la crisi del coronavirus no han deixat grans canvis. Alberto Núñez-Feijóo ha revalidat la majoria absoluta a Galícia, i Iñigo Urkullu ha repetit victòria al País Basc i podrà tornar a governar amb el PSOE.

Feijóo ha donat l'única alegria del dia al Partit Popular després d'obtindre la quarta majoria absoluta, amb 42 diputats, un més que en els comicis de 2016. El BNG ha sigut l'altre gran vencedor del dia amb 19 representants, 13 més que en les últimes eleccions, fet que li ha valgut per a passar de quarta a segona força. Així, han sobrepassat el PSdeG, que tot i mantindre el resultat (14), s'ha vist avançats pels nacionalistes, que han obtingut el millor resultat de la història, i han superat els 18 representants de 1997. La confluència de Podem (que el 2016, sota la marca En Marea, en va obtindre 14), Ciutadans i Vox s'han quedat fora del Parlament gallec.

Al País Basc, el lehendakari Iñigo Urkullu també ha repetit la victòria que va obtindre el 2016 i, fins i tot, ha consolidat la tendència ascendent millorant els resultats; ha obtingut 31 diputats, tres més que en els últims comicis. EH Bildu s'ha consolidat com a segona força després d'una important pujada de quatre parlamentaris, i ha passat de 18 a 22 seients en la cambra autonòmica. Els socialistes pugen lleugerament, i passen de 9 a 10 parlamentaris, de manera que podran repetir govern amb els nacionalistes bascos. Elkarrekin Podem-EU s'ha desplomat, i s'ha deixat cinc representants; n’ha obtingut només 6, un més que la coalició entre PP i Cs (5), que no ha sigut profitosa, ja que els populars en solitari van aconseguir 9 escons el 2016. Per últim, Vox ha aconseguit entrar en la cambra autonòmica amb un parlamentari.

En unes eleccions inèdites, marcades pels rebrots de coronavirus, en què les persones han acudit a votar amb mascareta i han hagut de mostrar el DNI, però no entregar-lo per a evitar possibles contagis, es temia una elevada abstenció. De fet, ha pujat en els dos territoris. El País Basc ha registrat el mínim històric de participació (52,8%) de tots els comicis autonòmics celebrats fins ara, i 10 punts menys que el 2016, mentre que a Galícia ha caigut en vora quatre punts i s’ha situat en el 58,87%.

També et pot interessar

stats