Juí històric a França: Sarkozy, en la banqueta dels acusats

França viu aquest dilluns un fet inèdit: un expresident, Nicolas Sarkozy, seu en la banqueta dels acusats processat per corrupció i tràfic d'influències, delictes pels quals s'enfronta a una pena de fins a deu anys de presó i un milió d'euros de multa si el declaren culpable.

President entre 2007 i 2012 de la República Francesa, Sarkozy té pendents a més altres dos causes legals, amb un judici ja segur que tindrà lloc l'any pròxim. Tot plegat, suposa una complicada situació judicial per a l'exdirigent conservador, que manté la seua innocència i insisteix que va ser víctima d'una àmplia conspiració en contra d'ell.

Sarkozy, de 65 anys i retirat de la política des de 2016, quan va perdre les primàries del seu partit, compareix aquest dilluns davant el Tribunal Correccional de París. Se'l jutja, juntament amb el seu advocat, Thierry Herzog, pel conegut com a “cas de les escoltes”, que investiga el presumpte intent de corrompre un magistrat que aleshores era advocat general davant el Tribunal del Suprem, Gilbert Azibert.

L'acusació manté que Sarkozy i Herzog oferiren a Azibert aconseguir-li un lloc en el Consell d'Estat de Mònaco a canvi d'ajuda en una altra investigació judicial contra l'expresident.

Els tres estan acusats dels mateixos delictes de corrupció (activa o passiva) i tràfic d’influències, i en el cas d’Herzog se li suma violació de secret professional. Tots afronten la mateixa petició de penes de la Fiscalia: fins a deu anys de presó i un milió d'euros de sanció.

Converses telefòniques claus

El cas es basa en unes converses telefòniques entre Sarkozy i Herzog, en les quals suposadament parlaven de com havien oferit Azibert el lloc si ajudava l'expresident a conéixer l'estat d'una investigació per la presumpta recepció de fons de la multimilionària Liliane Bettencourt (del grup cosmètic L'Oreal) per al finançament irregular de la seua campanya presidencial de 2007. En el marc d'aquesta última investigació, la justícia francesa va punxar el mòbil de l'exmandatari a finals del 2013, i descobriren que tenia una altra línia telefònica a través de la qual va ordir la suposada conspiració amb el seu advocat.

A França les comunicacions entre client i advocat són secretes, però hi ha una excepció: quan el lletrat participa en la presumpta comissió d'un fet criminal.

Finalment, Sarkozy i Herzog no seguiren avant amb el pla. Les autoritats monegasques afirmen que no van ser contactades per l'expresident per aquest assumpte i, per als dos acusats, es tracta de la prova que són innocents.

L'acusació manté que algú dins de l'aparell de la justícia els va avisar de les escoltes, per això van fer marxa arrere i van tractar de dissimular en les últimes converses. En el document d'acusació, presentat l'octubre de 2017, la Fiscalia Nacional Financera va considerar que els acusats van actuar com a “delinqüents experts”.

L'estratègia avançada per la defensa es basarà a afirmar que no hi ha proves que Sarkozy realment haja fet res en favor d'Azibert i a denunciar la violació del secret de les comunicacions amb el seu advocat.

Està previst que el juí concloga el 10 de desembre, dates que podrien canviar si prospera una demanda d'ajornament de la defensa d'Azibert, de 73 anys, per motius de salut. A més, aquest procés, igual que altres importants que s'estan celebrant a França actualment, està subjecte a possibles incidències inesperades relacionades amb la pandèmia de coronavirus.

Veure un expresident francés segut a la banqueta dels acusats per corrupció és una cosa totalment nova en la història de la V República, instaurada el 1958. L'antecessor en el càrrec entre 1995 i 2007, Jacques Chirac, va ser jutjat i condemnat el 2011 per malversació de fons en un cas d'ocupacions fictícies de l'alcaldia de París, però no va comparéixer davant la justícia en al·legar que tenia un estat de salut fràgil.