La Fiscalia acusa els líders del ‘procés’ de donar un colp d'estat
El ministeri públic i l'Advocacia de l'Estat discrepen en la imputació dels delictes de rebel·lió i sedició.
La Fiscalia no s'ha mogut una coma de la seua interpretació del procés independentista del primer d'octubre de 2017 a Catalunya i manté l'acusació de rebel·lió contra els dotze líders sobiranistes processats.
El fiscal Javier Zaragoza ha emparat les conclusions finals del ministeri públic en un argumentari envoltat de dures crítiques contra els processats.
Per a Zaragoza, "el que va succeir a Catalunya entre el març del 2015 i l’octubre del 2017 és el que en terminologia del jurista Hans Kelsen es diu colp d'estat". "Van voler substituir un orde judicial per un altre amb mètodes il·legals", ha afirmat el representant del ministeri públic.
Acusa els dotze líders independentistes d’"haver intentat liquidar la Constitució" i "haver atacat greument l'orde constitucional mitjançant procediments il·legals, utilitzant la violència en els moments en què va ser necessari" i emparant-se en tres pilars: el Consell, per a pilotar l'operació; el Parlament, per a aprovar les lleis necessàries; i la mobilització popular, a través de les associacions civils Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.
El representant del ministeri públic ha definit el procés com "un pronunciament civil d'una comunitat autònoma que s'alçava contra l'Estat", basat en la mobilització popular i en la col·laboració "imprescindible" dels Mossos d'Esquadra en la jornada del referèndum. Una operació al capdavant de la qual situa Oriol Junqueras, perquè exercia el "lideratge" del "procés" des de la vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, va intervindre en el decret de convocatòria del referèndum declarat il·legal i va fer nombroses crides a la mobilització. El fiscal ha qualificat la declaració de Junqueras com a un "exercici de cinisme sense precedents".
Zaragoza ha recordat que les associacions de fiscals van emetre un comunicat l'octubre del 2017 en el qual considerar que amb la declaració unilateral d'independència (DUI) s'havia consumat un "colp" a l'estat de dret i al règim de llibertats que fracturava l'orde constitucional.
Discrepàncies amb la rebel·lió i la sedició
Descarta el fiscal, però, la imputació d'un delicte de sedició, tal com manté des del principi l'Advocacia de l'Estat. El procés, ha dit Zaragoza, va ser "un atac contra l'orde constitucional, no contra l'orde públic", per la qual cosa no pot ser considerat un acte de sedició.
L'advocada de l'estat però, ha defés la imputació del delicte perquè la seua finalitat és "impedir el compliment de la llei amb un alçament multitudinari", com entén que es va produir. "La violència no ha de ser necessàriament física, perquè també pot ser intimidació", assegura Rosa María Seoane, qui també considera "provats i acreditats" els delictes de desobediència i malversació de fons. Per contra, contradiu la Fiscalia i entén que la rebel·lió no es va produir perquè entén que la violència no va ser un "un dels elements estructurals del pla" dels acusats per a assolir la independència de Catalunya.
Malgrat les discrepàncies sobre la interpretació de la intencionalitat de la violència, Fiscalia i advocacia coincideixen a afirmar que aquest sí es va produir. "Física, compulsiva i intimidatòria" a l'entendre del fiscal Zaragoza, que ha acusat els processats de justificar-la com a expressions legítimes del dret de reunió i manifestació. Aquestes accions violentes poden situar-se en la tipificació penal del delicte de rebel·lió, segons ha defés el fiscal Fidel Cadena, el quart a intervindre i que ha tancat la ronda d'exposicions del ministeri públic. Ha arribat a comparar-les amb la "traveta i espentes" que va patir el general Manuel Gutiérrez Mellado per les forces del colpista Tejero durant l'intent del colp d'estat del 23-F.
Cadena ha acusat els processats d'exercir la violència des del poder i d'haver planificat la "passivat" dels Mossos d'Esquadra el dia de referèndum per a aconseguir la seua celebració. Abans, el fiscal Javier Moreno ha responsabilitzat els processats de la violència dels ferits per l'actuació policial del primer d'octubre, donat que van mantindre la consulta tot i l'advertència dels caps dels mossos de la possibilitat d'enfrontaments. Sense aquesta violència, ha dit, no s'hauria produït la declaració unilateral d'independència.
Malversació de cabdals
Per la seua banda la fiscal Consuelo Madrigal ha considerat provat el delicte de malversació de cabals públics contra nou dels dotze acusats, el qual amplia amb una imputació addicional per desobediència als exconsellers que no estan en presó provisional: Carles Mundó, Meritxell Borrás i Santi Vila.
Madrigal ha acusat els membres del govern de Carles Puigdemont d'actuar com una "organització criminal" per a sufragar les despeses del referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017 -que ha quantificat en tres milions- a través de "maniobres per a encobrir delictes" i "estratègies negacionistes".